“¡Cielos!¡Algo està emergiendo de las sombras como una víbora gris! Y luego otra y otra más, en realidad me parecen tentáculos. Ahora puedo ver el cuerpo, es grande como un oso y brilla, pero ese rostro. Es ... algo indescriptible. Tengo que esforzarme por mirarlo de frente. Los ojos son negros espigados, como los de una serpiente. La boca tiene la forma de una V y una especie de baba le cae de los labios sin forma que parecen temblar. El mostruo, o lo que sea, apenas puede moverse.”

Font: UCA

Amb aquestes paraules, pronunciades per un aterrit espectador, es va descriure l’aparició d’un alienígena sortint d’una nau pilotada que venia amb el propòsit de conquerir la Terra. Era el 30 d’octubre de 1938, passava als EEUU i es transmetia per ràdio en el més absolut dels directes.

Però va passar realment? No, no va passar realment, però la majoria dels oients (que s’havien perdut l’inici del programa) sí que s’ho van creure, van entrar en pànic i van provar de fugir de la zona per salvar la seva vida i la de les seves famílies.

Què havia succeït?  S’estava emetent per radio una obra de teatre, l’adaptació del llibre  La guerra del mons  que  H.G. Wells havia publicat el 1898. El director, el després famosíssim Orson Welles, va aconseguir imprimir a la seva versió, representada per la Companyia Mercury  Theatre, MOLTA credibilitat i MOLT realisme.

I la qüestió és que tenien un programa, On the Air, que s’emetia cada diumenge i on s’adaptaven obres per ser transmeses per la ràdio, així que no hauria d’haver causat tanta commoció...

Aquell dia es va demostrar la gran capacitat de suggestió que tenia la ràdio  i també el seu poder com a mitjà de comunicació.

I és que la ràdio era escoltada per moltíssima gent (la televisió estava iniciant les seves passes) i representava la seva forma d’entreteniment (la programació era molt variada: música, entrevistes, radionovel·les, publicitat) i el seu mitjà preferent per informar-se (era la única opció que existia als diaris impresos).