La diferència entre l'història i la prehistòria es deu a l'existència de l'escriptura. Amb l'aparició dels signes escrits neix la figura del copista, que adopta diferents noms però funcions molt semblants segons a la civilització a la que pertany. Van fer una  gran difusió de l'escriptura i dels diferents alfabets.

Ja a l'Antic Egipte la feina de copista té gran importància social. L''escriptura jeroglífica la dominava molt poca gent i aquesta era necessària per a les classes dirigents. Els anomenats escribas només es podien formar des de nens posant-se a les ordres d'un altre escriba més vell. Això i només era possible si eren de famílies importants. La seva feina tenia  un caire administratiu.

Grècia i després Roma comencen la tradició de l'ofici de copista com a tal. Són esclaus els que han de copiar les obres literàries que aniran engrossant les biblioteques particulars dels senyors. Hi havia un altre cas que obligava a realitzar còpies: facilitar que els llibreters puguessin posar a la venda exemplars de la mateixa obra.

A l'Edat Mitjana hi ha un nou canvi en la figura del copista. A les cel·les o a l'scriptorium els monjos medievals que viuen als monestirs preserven el coneixement dels seu temps fen còpies dels llibres.  Comença una certa especialització perque hi haurà monjos que reprodueixen les grafies però també d'altres que han de copiar les il·lustracions.