La informació del temps ha estat present als mitjans de comunicació des de sempre. És a dir qualsevol noticiari que es faci a televisió, ràdio, premsa escrita o mitjans electrònics més moderns tindrà una part dedicada a la previsió meteorològica.

Quan s'apropa el cap de setmana o les èpoques de vacances, l'interés per aquest tipus de programa creix, molta gent vol saber si podrà anar a la platja aquest estiu o si trepitjarà la neu a l'hivern. Les persones que tenen negocis relacionats amb el turisme també tenen molt interès. Altre col·lectiu molt interessat el formen els pagesos que treballen el camp ja que certs moment del procés agrícola necessiten un clima molt determinat. No sempre es pot encertar amb plena seguretat i a tots els indrets el temps que farà, hi ha cops que una mala previsió provoca l'enuig d'algunes persones però s'ha de comprendre a uns professionals cada cop més preparats i dotats de mitjans més avançats per fer els pronòstics.

En aquest sentit a mitjans del segle passat es donava la previssió amb una pissarra, guixos i com a molt un pal de fusta, eines que utilitzava el propi home del temps per anar assenyalant els dibuixos que feia i esborrava. Es va anar evolucionant cap a uns mapes generats per ordinador, l'enviament d'imatges des de satèlits artificials i actualment també s'utilitzen imatges de radars instal·lats a estacions meterorològiques.

Els homes i les dones del temps normalment són molt populars. Per diferents motius Alfred Rodríguez Picó, Mònica Lòpez i Tomàs Molina han destacat com a meteoròlegs de TV3. Alfred Rodríguez Picó va ser un pioner que va fer aquesta informació durant 20 anys. Mònica López va destacar amb un estil molt proper fins i va ser fitxada per Televisió Espanyola i Tomàs Molina és ara mateix qui més temps seguit porta en antena.