Aquest bonic ocell que veus a la fotografia és un rossinyol. Es conegut pel seu cant, que ha inspirat contes, poemes i cançons.

Si veus un petit ocell d’uns 16 o 17 cm de llarg, de color marronós (amb un to més fosc a la part del dors i més grisós a la part de sota), amb la cua de tons vermellosos i amb un cercle o anell al voltant de l’ull, tens moltes possibilitats de trobar-te davant d’un exemplar d’aquest ocell. No és, però, fàcil de veure perquè té costum de volar ràpid, moure’s entre la vegetació i d’amargar-se de seguida. Però si sents el seu cant segur que pots provar de localitzar-lo.

T’agrada el seu cant? Recorda el conte escrit pel Hans Christian Andersen, El Rossinyol i no facis com l’emperador provant de ficar-lo dins una gàbia. Rebutja de seguida aquesta idea, perquè, com diu el proverbi El rossinyol, gàbia no vol,  no resisteix bé la captivitat.

Què més hauries de saber sobre aquest ocell cantor? Doncs, per exemple, que menja cucs, larves, insectes, escarabats i fruits. Que la femella posa entre 4 i 5 ous i que els incuba durant dues setmanes en un niu fet d’herba i fulles, prop de terra i amagat entre la vegetació. Que viu als boscos i en zones amb vegetació abundant i espessa. També que és un au migratòria, que passa l’hivern a l’Àfrica i que a puja cap a Europa cap a la primavera.

Sabies que és un ocell amb gran presència en la cultura tradicional catalana? Una de les cançons tradicionals mé conegudes, tot i que la lletra no té gaire a veure amb aquest ocell, és El rossinyol (o també, Rossinyol que vas a França)? També el trobem, per exemple, al poema de nadal escrit pel Jacint Verdaguer  Cançó del Rossinyol. Potser  si veus la primera estrofa el reconeixeràs

Allí a l’Establia
de vora el portal,
rossinyol hi canta
a la nit de Nadal.
Flor de lliri lliri,
flor de lliri blanc.

Coneixes d’altres ocells cantors? La cadernera, la merla, el pit-roig, el pardal són els més coneguts