El Sol com a centre de l'univers
EL SOL COM A CENTRE
Autor : Toni Pou
Si quan et lleves al matí surts al balcó, veuràs el sol en un lloc del cel. Si a mitja tarda tornes a sortir, el veuràs en un lloc diferent. Si això ho fas cada dia i, a més, al migdia també t’hi fixes, al cap d’un temps tindràs una cosa ben clara: el sol gira al voltant de la Terra.
Això mateix van fer els antics astrònoms grecs. Després d’observar molt de temps el cel, pensaven que la Terra era el centre de l’Univers i que la resta de planetes, el sol i les estrelles giraven al seu voltant. Un d’aquests astrònoms, que es deia Ptolomeu, va veure que les estrelles es movien d’una manera molt senzilla i, en canvi, els planetes ho feien d’una manera més complicada. Per això els havien anomenat planetes, que en grec vol dir vagabunds, és a dir, que van d’un lloc a l’altre. Per explicar aquests moviments, Ptolomeu va suposar que els planetes es movien al voltant d’una esfera que envoltava la Terra i, al mateix temps, al voltant d’una esfera més petita centrada aquesta esfera més gran. Una cosa força difícil d’imaginar. Però resulta que tot això que era tan complicat encara no explicava bé el moviment d’aquests astres.
Mols anys més tard, un astrònom polonès que es deia Nicolau Copèrnic es va mirar el problema d’una altra manera. A Copèrnic li agradava molt tenir les coses ordenades i pensava que el cel s’havia d’explicar d’una manera més senzilla. El cel, segons ell, també s’havia d’ordenar. A més, li agradaven molt les idees d’un filòsof grec molt antic que es deia Filolau de Crotona, que deia que la Terra i la resta d’astres giraven al voltant d’un foc central, una flama que havia donat origen a tot l’Univers.
A partir d’aquestes idees, Copèrnic va provar de treure la Terra del centre de l’Univers i hi va posar el sol. Gràcies als seus coneixements de matemàtiques, va descobrir que aquest nou ordre explicava molt bé el moviment real dels planetes. De fet, l’explicava molt millor que les esferes de Ptolomeu.
Com ha passat moltes vegades, les idees de Copèrnic no eren gaire científiques ni es basaven en les observacions del sol, les estrelles i els planetes. Ara bé, quan havia de dir com es mourien els planetes i en quin punt de l’espai es trobarien un dia concret a una hora determinada, l’encertava molt més que els antics astrònoms grecs. La història de Copèrnic és un gran exemple de com funciona la ciència: totes les idees poden ser interessants, però perquè es considerin vàlides han de passar una prova de foc: han d’explicar correctament les coses que es veuen o els experiments que es fan.
Les idees de Copèrnic es van publicar el 1543 en un llibre que es titulava Sobre les revolucions de les esferes celestes. Anaven en contra de les idees sobre l’Univers que hi havia en aquell moment i també eren contràries a les idees religioses que deien que la Terra era el centre de l’Univers. Tot i que era un llibre amb unes idees noves i trencadores, la gent no se’l va prendre gaire seriosament. La majoria deia que només servia per saber on estarien els planetes. Gairebé ningú el veia com una descripció real de l’Univers. Encara que avui sembli molt curiós, molt poca gent pensava que era la Terra qui de veritat girava al voltant del sol i no a l’inrevés. En realitat, però, Copèrnic sí que ho pensava. Estava convençut que les seves idees explicaven l’Univers d’una manera correcta perquè encaixaven molt bé amb el moviment real dels planetes.
Les idees de Copèrnic van guanyar importància a principis del segle XVII quan Galileu, un astrònom florentí, les va agafar com a punt de partida dels seus treballs. Galileu va defensar amb molta força que la Terra girava al voltant del sol i es va enfrontar als líders de l’Església catòlica, que deien que era el sol qui girava al voltant de la Terra. Els capellans pensaven que la Terra era l’obra principal de Déu i que, per tant, era al centre de l’Univers i tots els astres hi giraven al voltant.
Una mica més endavant, el matemàtic anglès Isaac Newton va utilitzar les matemàtiques per demostrar definitivament que l’Univers s’explicava millor amb un sol al centre i uns planetes que hi donen voltes. Amb les demostracions de Newton s’acabava la Revolució Copernicana, que va començar amb Copèrnic i va acabar amb l’inici de la ciència moderna, que es basa en un principi fonamental: només l’observació directa de la natura i els experiments poden dir si les idees que tenim del món són vàlides o no.
