Arreu del món hi ha moltes maneres de celebrar la nit de cap d'any

Una tradició extesa per llatinoamèrica i Espanya és menjar dotze grans de raïm, un per cadascuna de les campanades que donen pas al nou any. Es diu que aquest costum prové d'uns agricultors d'Alacant amb excedent de raïm a principis del segle XX. També és tradicional brindar amb cava.

Als pobles i a les ciutats milers de persones es concentren per sentir les campanades  als indrets més cèntrics a prop dels campanars, després s'organitzen festes fins a altes hores de la matinada.

El costum de menjar raïm, tot i que no és una fruita d'aquesta temporada, comença a principis d'aquest segle i, de fet, es deu més a interessos econòmics que a una altra cosa. Tot va començar quan el dia de Cap d'Any de 1909 les persones que tenien camps de cultiu de raïm van aconseguir desfer-se de tot l'excedent popularitzant el costum dels raïms de la sort. La tradició s'ha estès a alguns països llatins.

A Itàlia tenen un dels costums més peculiars del món. Sobretot els romans i napolitans, quan arriba la mitjanit llencen per la finestra mobles i trastos vells com a símbol per acabar amb el passat. Abans, però, gairebé totes les taules italianes serveixen llenties per sopar el dia de Sant Silvestre ja que diuen que aquell que les menja tindrà diners tot l'any.

A altres llocs de la civilització occidental com Sydney, Valparaíso, Londres, Hong Kong o Río de Janeiro s'organitzen espectaculars castells de focs artificials davant de molta gent.

L'Any nou xinès es basa en un calendari lunar tradicional. Té una data variable al ser la segona lluna nova després del 21 de desembre. L'any nou musulman també esdevé en funció del calendari lunar mentre que l'any nou jueu "Rosh Hashaná" coincideix aproximadament amb el nostre setembre.

Podeu veure l'apartat de l'especial de Nadal dedicat a Cap d'Any