Aquest ocell tan bonic el podeu veure al camp i als jardins, especialment a la primavera. Té les plomes de color marró clar i les ales de ratlles blanc i negres que, quan vola, recorden les d’una papallona. També té una cresta damunt del cap, que obre i tanca, així com un bec llarg i una mica corbat.

El seu nom ve del so del seu cant, que fa  “pu-pu-put” molt característic.

Encara que és una au migratòria, que a l’hivern acostumava a marxar cap a l’Àfrica, molts puputs es queden tot l’any per les nostres terres i així el podem veure per Catalunya i les Illes Balears.

Normalment el puput corre per terra buscant cucs, grills, formigues, escarabats i altres insectes que li serveixen d’aliment. Fa el seu niu als arbres i també en qualsevol forat. Allà la femella posa els seus ous i cria els pollets.

El puput té fama de brut, perquè els seus nius fan pudor, però en realitat això és degut que tant la mare com els pollets tenen una glàndula que  segrega una substància que els serveix per protegir-se d’alguns depredadors. Sembla que fins i tot la mare és capaç de fer un soroll que s’assembla al d’una serp i així enganyar el que volen atacar-los.

Si en català et sembla un nom d'ocell una mica estrany, has de saber que en castellà encara és menys comú: es coneix com, abubilla.

Al següent vídeo pots veure un puput molt matiner, li agrada saludar molts matins. A la imatge reproduim un poema de Miquel Desclot que ens parla sobre això.