Què tal si ens fem unes quantes preguntes sobre aquest tema?

Què és el feminisme? És un moviment social i polític que demanda la igualtat real entre dones i homes.

D'on surt el nom "feminisme"? Seguint la genealogia del terme "masclisme", Alejandro Dumas, fill (famós per escriure la novel·la La Dama de les Camèlies), al 1872 va fer servir aquesta paraula, com a insult, per a referir-se a les dones sufragistes, que lluitaven per tenir la mateixa educació i els mateixos drets que els homes. Més tard, les mateixes sufragistes van prendre aquest nom com a propi.

Quan va començar? Durant la Il·lustració (mitjans del S.XVIII a començaments del XIX) amb la primera Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana, promoguda al 1791 per Olympe de Gouges, durant la Revolució Francesa (1789 -1799).

En què va consistir el moviment sufragista? Tenien com a objectiu principal el sufragi universal, que les dones poguessin escollir els seus representants polítics, com ja feien els homes. Es buscava la participació de les dones en la política, acabar amb les desigualtats en l'àmbit laboral, la igualtat en l'educació. En definitiva, la independència de les dones del homes  i deixar de ser considerades com a ciutadanes de segona categoria.

Quan les dones van aconseguir a Espanya el dret a votar? Ho van aconseguir durant el temps de la Segona República (entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939), i el van exercir dues vegades al 1933 i 1936. Amb el règim de Franco ( 1 d'abril de 1939 a 20 de novembre de 1975), les dones espanyoles, tot i que tenien reconegut el dret, no van poder tornar a votar fins l'any 1977.

I a altres països? Nova Zelanda, al 1893 (els homes al 1879); Alemanya, al 1919 (1867); Regne Unit, al 1928 (1918), França, al 1944 (1848);  Itàlia, al 1945 (1919)

I després del sufragi universal, què? Després de la Segona Guerra Mundial, el feminisme es centra en aspectes més socials: la relació entre els sexes, tenir les mateixes oportunitats en el desenvolupament professional, el deslligament de les feines de la casa com a pròpies, el pes de l'educació dels fills, la llibertat de moviments i d'imatge en front d'estereotips.

Algunes dades que ens permetran conèixer desigualtats efectives entre dones i homes al llarg de la història:

• Durant el franquisme ( 1931-1975), una dona separada legalment podia ser perseguida per adulteri o li podien prendre els fills.  I fins l'any 1975 les dones casades no podien signar contractes, el que significava que, sense el permís del marit no podien, per exemple,  treballar o obrir un compte corrent al banc
• Els cognoms. No és fins al 30 de juny del 2017 que a Espanya és modifica el Registre Civil i el nom del pare deixa de tenir preferència respecte al de la mare.  A Espanya encara es conserva el cognom de la mare, a d'altres,  com als EEUU, Regne Unit, Canadà  o l'Índia, la dona, en casar-se perd el seu i pren el del marit.

Alguns noms que hem de conèixer: Clara Campoamor, Victoria Kent, Judith Butler, Simone de Beauvoir, Concepción Arenal