Un satèl·lit de comunicacions és una nau espacial situada en òrbita al voltant de la Terra per cumplir missions de comunicació telefònica i de transmissió de dades i imatges de televisió. Cubreixen amplies zones geogràfiques interceptant i repetint senyals de radiofreqüència. Es mantenen sobre punts fixos de la superfície de la Terra. Els satèl·lits reben les senyals de l'estació, les amplifiquen i les retransmeten dintre de la seva zona de cobertura cap als destinataris que tenen els dipositius adequats per a la seva recepció.

Els primers usos van ser per comunicacions telefòniques i retransmisions televisives de banda a banda de l'oceà Atlàntic. Serveixen actualment per moltes altres coses com per ajudar a fer possible internet, tenir un cobertura televisiva de qualitat, ajudar a la telefonia mòbil i la vessant dels usos meteorològics entre molts altres.

Herbert Marshall MacLuhan a la dècada dels 60 ja anticipava amb el seu concepte d'aldea global, que el món se sometria als designis de la televisió, les telecomunicacions i la informàtica. Deu anys després tot això començava a fer-se realitat amb la posada en òrbita del primer satèl·lit artificial: el Telstar I.