L'Antàrtida és l'últim continent que ha trepitjat l'home, és el més inhòspit, fred i gelat de la terra.

Fa segles que un historiador de l'antiga Grècia Heròdot (segle V aC) parlava de la possible existència d'una «terra incògnita» en els confins de la terra no coneguda però, caldria esperar fins passats uns centenars d'anys perquè un home s'acostés al continent.

Els primers valents que van fer viatges llunyans i van veure l'Antàrtida daten del s.XVI, i les primeres expedicions que van anar a descobrir i explorar les costes gelades de l'Antàrtida daten del segle XIX.

Les noves terres descobertes van rebre el nom de «Antartica» (del grec anti, «contra», i arkte, «óssa», per estar situada a l'hemisferi contrari al de la constel·lació de l'Óssa Major), però en castellà, en contrast amb altres llengües, s'ha imposat la denominació deformada «Antàrtida», per la seva similitud amb la de la «Atlàntida».

El 14 de desembre de 1911, cinc noruecs sota comandament de Roald Amundsen d'expedició per l'Antàrtida, arriben a l'últim dels grans punts geogràfics encara verges per a l'home: el Pol Sud. La seva travessia va ser un exemple perfecte d'organització, previsió i sang freda que va sorprendre el món sencer. La gesta quedaria empetitida per la desgràcia de l'altre home que competia amb Amundsen per l'arribada al pol Sud, el britànic Scott, qui, després d'observar desolat un mes i dos dies després la bandera noruega al pol, moria en el seu intent de retorn a la base de partida.