Es va iniciar fa més de 6000 anys i es va estendre més de 3000 anys, s'inicia a finals de l'edat dels metalls i veu la seva fi amb invasions d'altres pobles fins passar a formar part de l'Imperi Romà.

Una part de l'actual Egipte, entre el Mar Mediterrani i el Mar Roig i travessada per l'important Riu Nil és el territori on va començar a assentar-se l'antic Egipte.  Aquest riu era molt important al voltant del seu curs, a les seves riberes hi havia terres fèrtils aptes per l'agricultura.

El rei Menes va unificar dos regnes (la part nord i la part sud) i va ser el primer faraó d'Egipte.

Amb petites variacions i amb èpoques més i menys prosperes, la societat egípcia va mantenir una sèrie de característiques durant aquest temps. La formaven diferents grups, sent les ocupacions i les condicions de vida dels mateixos molt diferents.

Una minoria, els privilegiats, posseïa el poder polític i la riquesa: eren el faraó, els nobles, els sacerdots i els funcionaris, destacant, entre aquest, els escribes. El faraó tenia tot el poder, es considerava un deu i la seva importància va anar augmentant amb el pas del temps.

La resta de població depenia del que decidia el faraó, els nobles o els sacerdots. Molt eren pagesos conreaven les terres, quan no podien ajudaven a les obres públiques i a més havien de pagar impostos. Pitjor sort corrien els esclaus que feien les tasques més dures i ni tan sols eren propietaris de la seva vida. Comerciants i artesans encara es guanyaven la vida bé i els soldats tenien privilegis importants.

La religió és basava en la creença de diverses divinitats i en que hi havia vida després de la mort, això va provocar l'existència d'importants construccions funeràries com eren les piràmides. Abans es van fer mastabes i hipogeus. 

Les manifestacions artístiques eren molt importants però tota la temàtica era religiosa, tant en el camp de la escultura com al de la pintura.