La Matilde té 24 anys. Ha deixat el seus estudis d’art i comparteix pis amb unes bessones. Un bon dia, oblida la bossa en un cafè i una setmana després un home desconegut l'hi torna. Aquesta trobada ho canvia tot. El Yann té 26 anys, té estudis universitaris però està sense feina. “Ja vindran dies millors”, pensa. No és infeliç, però de tant en tant, quan torna a casa als vespres, voldria enfonsar-se al sofà i no aixecar-se mai més. Un bon dia fa un favor a un veí i aquest el convida a sopar. L'endemà decideix canviar del tot la seva vida.

Una parella situada en la ratlla dels quaranta anys i amb gairebé mitja vida de convivència i experiències compartides darrere seu. Professionals urbans tocats pel dit inclement de la crisi que pertanyen a “una classe mitjana que encara no sap que ja no ho és”.

En temps de crisi, Isa PI s’aboca a la precarietat laboral, encara que té una doble llicenciatura en Periodisme i Filosofia. Busca el seu lloc laboral mentre ha de conformar-se en trampejar en altres feines precàries. L’autora explica amb humor algunes de les seves experiències personals en la cerca de feina i critica la falta d’oportunitats que tenen molts joves en aquest àmbit.

El protagonista de la història, Onofre Bouvila, arriba a Barcelona al 1887. El seu origen humil no impedeix que vagi ascendint fins a ser un dels homes més influents del moment.

Bartleby és copista en un despatx d’advocats. Un dia, requerit per l’amo a una simple tasca de comprovació, respon: “Preferiria no fer-ho.” Aquest refús passiu es va estenent a tots els àmbits de la seva vida i l’acabarà duent a la catàstrofe.

Novel·la psicològica que parla d’un home infeliç que treballa com a funcionari i ha d’enfrontar-se a diversos problemes.

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Londres, 1939. Ada Vaughan és una jove i ambiciosa costurera que té un somni: obrir la seva pròpia boutique i convertir-se en una modista important. Junt a un aristòcrata hongarès inicia un viatge per construir el seu projecte, però la segona guerra mundial canviarà els seus plans.

Un oficinista anònim busca el sentit a la vida, atrapat en una rutina monòtona. Està disposat a mantenir el seu lloc de treball fins que s’enamora, i llavors, tot canvia.

43 relats autobiogràfics que constitueixen un retrat de les angoixes de l'autora, que va tenir una vida convulsa i complicada, i que es descrivia a ella mateixa com a "alcohòlica, neuròtica i fràgil". Els contes es basen en seva vida, que ha treballat en tot tipus de feines per poder mantenir-se, i expliquen experiències emocionals al voltant d’aquesta supervivència.