L'obra és un monòleg d'un contrabaixista amb un interlocutor (a qui no sentim la veu) parlant de diferents aspectes de la vida amb el seu instrument com a eix vertebrador del text.

Crítica a la societat espanyola a través del protagonista del llibre: un pianista fracassat.

Explica la història real d'un jueu que va sobreviure a l'extermini nazi gràcies a la seva professió: era pianista.

Imitant el mite d'Orfeu, el llibre parla del poder salvador de la música a través dels seus protagonistes: un violinista i un luthier que viuen en una ciutat assetjada.

Ryder és un pianista que arriba en un poble on la gent l'espera com si fos un salvador. La crítica classifica aquesta obra com una novel·la onírica.

L'autora utilitza una pianista i la seva mare per parlar-nos de les relacions de poder que s'estableixen entre les persones (mare-filla, entre amants, mestre-alumne...).

Un trompetista de jazz ens explica la vida del seu amic Novecento, el millor pianista que mai s'hagi conegut.

El protagonista d'aquesta història toca la viola de gamba i ho fa per ell i per la seva dona morta. Les històries creixen al voltant d'aquest instrument i de la música que s'hi pot tocar.

Michael Holme viu per la música de Schubert i pel seu violí. La novel·la parla de la part menys coneguda dels músics professionals: la seva vida personal.