Benjamin Trotet escriu una novel·la que cap editorial de Londres vol publicar i ha de demanar ajut al seu amic Phil, editor local, per fer-ho. Jonathan Coe se serveix d’aquesta història per mostrar el contrast entre la ciutat cosmopolita de Londres i la regió central del país, l’Anglaterra profunda, descobrint la idiosincràsia del Regne Unit. Allò que és una realitat contrastada segons el criteri dels londinencs, pot ser considerat una autèntica tonteria pels habitants dels Midlands -i viceversa-. La teranyina de personatges creada per Coe contribueix a il·lustrar aquesta distància.

Axl i Beatrice, una parella d’ancians, viuen en una comuna medieval de la Anglaterra post artúrica i decideixen sortir d’allà per anar a buscar el seu fill. Tot això passa mentre el país està envaït per una espessa boira que submergeix la població en un estat d’amnèsia col·lectiva.

Nat, un veterà dels serveis secrets britànics que viu a Londres amb la seva dona Prue, rep la missió de fer-se càrrec d’una subestació on trobarà un grup d’agents desorganitzats. També juga a bàdminton i el seu contrincant, Ed, és un home desencantat que rebutja el brexit i critica durament a Trump.

Dècada dels anys seixanta, la història dels que eren joves i s’havien proposat canviar el món. Descripció d’esperances i de somnis esguerrats. La vitalitat dels anys seixanta topa amb la realitat dels anys posteriors.

El tancament de les mines de carbó anunciat pel govern de Margaret Tatcher l’any 1984 provoca la major vaga de la història d’Anglaterra. Durant un any sencer el país és a punt d’una guerra civil.  Arthur Scargill, un líder miner de Yorkshire, comptat del nord, fa que la vaga s’aguanti i fa front a “El Jueu” un fosc funcionari de les cloaques de l’estat, triat per la primera ministra.