Guía de lectura
L'hora violeta. Punt lila literari
- Sant Pol de Mar. Biblioteca Can Coromines
“Cal actuar sempre com si fos possible transformar radicalment el mon. I cal fer-ho sempre”. Angela Davis
Espai dedicat al feminisme amb una mirada crítica i transformadora.
A través d'aquesta Guia de lectura seguim visibilitzant a través d’aquestes lectures la lluita feminista.
És una selecció d'obres de diferents principalment d'assaig i per a diferents edats que aborden temàtiques diverses sobre el paper de les dones en la societat.
Te la voluntat de fer visibles les lluites, les problemàtiques, els reptes i fomentar valors transformadors cap una igualtat de gènere real i consistent. Perquè només des del reconeixement de la desigualtat podrem assolir la igualtat d’oportunitats.
Aquesta guia s'actualitza periòdicament al llarg de l'any.
(L'hora violeta. Montserrat Roig, 1980)
Fecha de creación: 09/09/2026
Última actualización: 09/09/2026
Secciones de la guía
Cossos i identitats dissidents
Aquesta secció inclou una selecció d’obres que exploren el pensament feminista i la diversitat d’identitats i expressions de gènere. Els llibres seleccionats conviden a reflexionar sobre les desigualtats, els drets, les experiències i les lluites dels moviments feministes i LGTBI+, promovent una mirada crítica, inclusiva i transformadora de la societat.
Davant d'un sistema que aïlla les dones en la criança i l'exigència productiva, Laia Gordi proposa un manifest polític per a un feminisme de les mares. L'assaig defensa que la maternitat no ha de ser una trampa patriarcal ni una vivència solitària, sinó un motor de revolució col·lectiva i comunitària.
Publicat originalment el 1990, Problemes de gènere és la pedra angular de la teoria queer i del feminisme postestructuralista. La tesi de Butler és revolucionària per a la seva època: el gènere no és una veritat biològica ni una essència inherent, sinó una construcció social i performativa. L'autora trenca amb el binarisme tradicional i posa en dubte la pròpia categoria de "dona" com un subjecte unificat del feminisme, argumentant que les identitats estan atravessades per relacions de poder.
Davant la violència estructural que pateixen les dones trans, l'historiadora Jules Gill-Peterson llança una pregunta fonamental: per què passa i d'on ve aquest odi? La tesi del llibre és contundent: la transmisogínia no és una reacció humana natural ni ha existit sempre; va ser un mecanisme dissenyat i inventat artificialment. L'autora viatja al passat per demostrar que aquest odi es va forjar a través del colonialisme, l'imperialisme occidental i la regulació de l'espai urbà


