Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven …

Si sents aquesta frase (o Una vegada hi havia… o   En un país molt llunyà hi havia …saps que estàs a punt d’endinsar-te en una meravellosa història de la mà d’una o d’un contacontes.

El contacontes pot ser un familiar, un amic, un aficionat,  un professional, però, sigui quina sigui la seva formació,  tots tenen les mateixes motivacions: l’amor per les històries i els desig de compartir-les

Ens agraden sentir contes i ho venim fent des de fa molts i molts segles. Explicar contes ha estat emprat des de les societats primitives com un mitjà d’entreteniment, educació, i preservació de la cultura. Ens han arribat contes de l’Antic Egipte i les faules d’Isop o les aventures recollides per Ovidi però de clara tradició oral de l’Antiga Grècia.Remuntant-nos en el passat, a l’Edat Mitjana existia la figura del joglar a Europa i la del gaito Kamishibaiya al Japó, que eren artistes ambulants que oferien el seu espectacle al carrer a canvi de diners o menjar.

Fent un salt en la història, més recentment, aquest tipus d’espectacle va ser recuperat a la dècada de 1970 pels grups de teatre independent i les companyies de titelles.

Saps que existeix el Dia Internacional de la Narració Oral? La idea es va originar a Suècia quan un grup de narradors van decidir celebrar, el 20 de març, l’inici de la primavera explicant contes per tot el país. Poc a poc l’esdeveniment es va anar estenent a altres països fins que, avui dia, pràcticament, es celebra a tot el món. La commemoració cada any té un tema comú-

CONSELLS PER INICIAR-TE  AL NOBLE  ART D’EXPLICAR CONTES.

• Escollir molt bé la historia. No val qualsevol, sino aquella amb la que et trobis bé, que t’agradi
• Conèixer molt bé el que s’explica, però sense aprendre-la de memòria. Les paraules han de ser les teves, les que tu domines millor per expressar allò que vols dir.
• Modular bé la veu  segons del moment de la narració o del personatge (xiuxiueig, neutre, crit)
• Trobar el to adequat en cada història ( divertit, seriós, dramàtic)
• Donar-li ritme a la narració, per no fer-la avorrida ni massa llarga
• Dominar els moments de silenci per crear emoció o distensió.
• No cal fer teatre, però si expressar amb tot el cos: les mans, els ulls, la cara
• Dominar l’espai i que aquest sigui tranquil i silenciós
• Memoritzar les formules màgiques d’inici i de tancament

A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.