Reportaje Tretzevents

Ens costa que endrecin
Ens costa que endrecin

Joguines que s'han d'endreçar

Els espais comuns són font de tensió, perquè costa molt que els infants col·laborin en l’endreça i que aquesta sigui duradora. Com podem fer compatible que ells puguin jugar-hi i que també els adults hi estiguem còmodes?

D’entrada, podeu valorar de quants espais comuns disposeu i determinar-ne l’ús conjunt.

Potser haureu de decidir que un d’aquests espais no serà per a jugar; només per a llegir, mirar contes, escoltar música. Si algú hi porta una joguina, no podrà ser sorollosa, i se l’haurà d’emportar quan surti; d’aquesta manera ja anem introduint un límit assumible que cal complir.

Llavors podeu acceptar que la resta d’espais siguin per a jugar-hi lliurement. És recomanable crear maneres fàcils de guardar les joguines en caixes, paneres, coixineres... La quantitat de joguines i de materials de què disposin els infants, també l’heu de limitar els adults. De vegades anem resolent dilemes fent desaparèixer joguines, deixant- ne poques, substituint-les.

En tot cas, el valor que cal introduir és el de la convivència ordenada: llibertat de viure junts cadascú amb els seus interessos, però amb els límits necessaris perquè aquesta convivència sigui desitjable.

Heu de ser conseqüents en el compliment del que acordeu; les ordres i els retrets van perdent valor amb el temps i generen malestar. La millor cosa és acordar junts que val la pena seguir unes normes mínimes.

Rosa Vidiella i Badell
L’article complet va sortir al núm. 43 de la revista «Viure en família»,

Mira la resta de reportatges de Piu-Piu

Fuente: