Les discussions entre germans són naturals i freqüents i, encara que siguin un gran repte per als pares, són part del desenvolupament evolutiu normal del nen. La necessitat de sentir-se especial i únic, el desig de competir, el fet de sentir-se tractat injustament, l’engelosiment, la necessitat d’atenció dels pares, a vegades l’avorriment, tots aquests són motius de les baralles.

Quan intentem posar pau intercedint a favor d’un dels germans, pel motiu que sigui, sovint creem una situació d’encara més competència. Hem d’intentar no afavorir-ne cap, ni buscar culpables, ni fer servir etiquetes, ni fer comparacions. És important que aprenguin que amb les baralles ningú no hi surt guanyant. En principi estaria bé mantenir-se’n al marge evitant preguntes com: «Qui ha començat?» Tot i això, cal frenar la discussió si hi ha molta agressivitat verbal o física, perquè no es facin mal. Quan el nivell d’hostilitat és molt gran, no és un bon moment per a reflexionar. Separar-los fins que es calmin pot ser una estratègia. Quan estiguin més calmats, és el moment d’ajudarlos a verbalitzar les seves emocions, els seus desitjos, de pensar en alternatives més positives per al seu comportament i de demanar-los que aportin idees personals respecte a la manera de resoldre el conflicte.

També és convenient valorar si podeu oferir moments únics i d’exclusivitat a cada un dels germans, i destacar els aspectes positius concrets de cadascun. Explicar-los que són diferents i no es poden comparar, que els dos són molt bons i molt valuosos tal com són. Recordeu, també, que valorar i premiar l’esforç més que l’activitat en si mateixa, i fomentar hàbits i jocs que reforcin la sensació de grup i de cooperació a la família, hi poden ajudar.

Conxita Roig