Reportaje Tretzevents

El temps
El temps

Línia del temps

Què és això que en diem temps? Difícil de definir, oi? Imagina't una línia recta molt llarga, tan llarga que no s'acaba mai. A més és una línia que transcoore contínuament, mai ningú la pot interrompre. Has provat mai d'aturar el temps? No pots, perquè després d'un dia en ve un altre i un altre i, així, fins a l'infinit. No pots, doncs, aturar-lo, el que si que pots és mesurar-lo. I ara descobriràs les cinc cartes màgiques del temps.

Com mesurem el temps? En dies, en setmanes, en mesos, en anys... I què passa quan el dia 31 de desembre s'acaba un any? Doncs que en comença un altre i, així és com t'adones que el temps és cíclic.

I ara és quan apareix la primera carta màgica: el calendari. Un sistema de divisió del temps en setmanes (d'acord amb les fases de la lluna), en mesos (segons les llunacions) i en anys (d'acord amb el moviment aparent del sol).

Des de fa molts i molts anys, i encara més, es considera com  una unitat bàsica del temps el dia. Aquí tens doncs la segona carta màgica. Un dia és l'interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa. Un dia es divideix en 24 hores, cada hora en 60 minuts i cada minut en 60 segons.

Els dies passen i, quan ja en tenim sumats set, apareix una altra carta màgica: la setmana. Període de set dies naturals que comença en diumenge i acaba en dissabte. Popularment i en molts calendaris, la setmana comença en dilluns i acaba en diumenge. És doncs una unitat del calendari que va ser introduïda per dividir el cicle mensual.

I de setmana en setmana, quan en sumen quatre apareix la quarta carta màgica: el mes. Els mesos consten de trenta o trenta-un dies, exceptuant el febrer, que en té vint-i-vui o vint-i-nou.

I què passa quan ja hem sumat dotze mesos? Doncs que ens apareix una altra carta màgica: l'any. Període de temps que va des de l'1 de gener fins al 31 de desembre.

I, vet aquí, que qui dia, setmana i mes passa, anys empeny.

Il·lustració: Gustavo Roldán

Fuente: