Posar nom a un nen , ja ho deveu saber , és cosa seriosa: la iaia voldria el nom del seu pare; els tiets, el del iaio; els pares dubten, tothom opina. Però i a un carrer? Quin nom hi posem? Per què no hi podem posar el nom del carrer on vam néixer ni on va viure l'avi: els carrers es fan vells, molt vells, però no moren; tampoc no poden repetir els noms; si no, pobres carters! No trobarien mai l'adreça. És clar que hi ha altres solucions com, per exemple, posar-hi números: recordeu el cas de Nova York i la seva Cinquena Avinguda. Però fins i tot allà, també hi ha noms: potser heu sentit a parlar de Broadway, que és un carrer llarg que travessa tots els altres de dalt a baix de l'illa de Manhattan. A casa nostra, tots els carrers duen noms: d'oficis, de persones que volem recordar, de coses que hi van passar. Alguns d'aquests noms tenen molts anys.

Mireu si no els barris més antics de Barcelona. El passeig del Born, per exemple. Era més llarg que no pas ara i arribava fins al límit del Parc de la Ciutadella, el passeig Picasso. Es deia Born perquè s'hi bornejava, és a dir, s'hi tornejava. ja sabeu de què va: dos cavallers es col•locaven un a cada punta del passeig i es llençaven al galop l'un contra l'altre per fer-lo caure amb un cop de llança. Un dels primers torneigs es va celebrar el 9 de setembre de 1372 entre Ferrer Albilia i un anglès del qual no sabem el nom. Diu la crònica que "nengú restà nefrat" és a dir, que no hi va haver ferits. Encara gràcies.

I ara fixeu-vos en els carrers que envoltaven el Born. S'hi troben noms dels objectes que s'hi fabricaven (Flassaders, Tamborets, Vidrieria), de les famílies  que hi tenien el palau (Montcada), d'una de les rieres de Barcelona (Rec) i del cementiri de la parroquia de Santa Maria del Mar (Fossar de les Moreres).

Però hem dit que el Born arribava fins on ara hi ha el Passeig Picasso, i és evident que Picasso que va viure entre 1881 i 1973, no sabia res de torneigs. Aquest nom el van posar fa pocs anys; fins el 1975 es deia "General Martínez Anido" , un senyor que és millor no recordar. Abans fins al 1939, s'havia dit passeig de la Indústria, i abans... Abans no existia.

Tot i el que hem dit més amunt, també els carrers moren. L'any 1714, la ciutat de Barcelona va ser assetjada per l'exercit de Felip V i va ser assetjada per l'exèrcit de Felip V i va ser vençuda. Per castigar els barcelonins i recordar-los qui manava, Felip V va decidir fer construir una immensa presó en una punta de la ciutat: la tenebrosa Ciutadella. va expulsar els que hi vivien, va enderrocar les cases i els carrers van desaparèixer. Ja ningú no va poder viure al carrer dels Dies Feiners, ni al carrer de les Mal-lligades, ni ls dels Ventres ni al d'En Tripó. Cent seixanta anys més tard, també es va enderrocar la Ciutadella, i on hi havia les muralles s'hi va fer el passeig de la Indústria, actual passeig Picasso. Podrem recuperar aquells carrers que Felip V va fer eliminar? Doncs potser sí, perquè se n'han trobat alguns a les excavacions que s'han fet a l'antic mercat del Born. Si no sabem quin nom posar-hi, jo proposoel del Joc de la pilota, que també va desaparèixer.

O potser que no hi posin cap nom com a Tòquio. Però, aleshores, com s'ho fan allà? Deixem-ho per a un altre dia.
 

Text: Lluís Quintana