Si parlem de La rateta que escombrava l’escaleta, pensaràs segurament en què fer amb una moneda d’or i evitar acabar, si és possible, com la pobre rateta. És un conte tradicional molt famós del que coneixem varis finals, alguns més tràgics que d’altres.

Aquest conte també es coneix com “La rateta presumida”. Títol que no hem de confondre amb La fábula de la ratita presumida, perquè no és la mateixa història... No, no, en aquesta faula, ja recollida una mica diferent per Ramon Llull al Llibre de les Bèsties, amb el títol “La rata, el milà i l’ermità”, es parla de com una preciosa rata, creient-se millor que ningú, decideix casar-se amb el personatge més important del món. I així és, com intrèpida i segura, demana matrimoni al Sol... i després al Núvol ... al Vent ... la Muntanya.... per acabar casant-se .....

El poeta veneçolà Aquiles Nazoa va construir una preciosa narració rimada, àgil i divertida, al voltant d’aquesta història, que l’editorial Ekaré va publicar ja fa temps.

“Y saliendo a la paradera
le habló al Sol gritando : -¡Jeeéy!
Usted que es tan importante
porque del mundo es el rey,
venga a casarse conmigo
pues yo soy dignar de ser
la esposa de un personaje
de la importancia de usted”

Però també podem trobar la història com a conte tradicional xinés sota el títol El casament de les rates.

I, com història cantada? Doncs també. El grup català de música tradicional Ara va de Bo la va recollir al seu disc Contes d’Arreu del Món. El vols escoltar?