El lleo rei de la selva
“Temps era temps...
Quan diuen que els ocells tenien dents i les bèsties parlaven, en un bell prat es van reunir tota mena d’animals per triar Rei. No cal dir que les discussions entre els que menjaven carn i els que menjaven herba van ser llargues i de vegades tenses i tot, però finalment va ser elegit el Lleó i tothom ho va acceptar amb més o menys resignació...”
Aquesta és l’explicació que ens ofereix en Ramon Llull (1232- 1316) a “Faules del Llibres de les Bèsties”, però podem donar-la per bona?
Més aviat no, però valia la pena iniciar l’explicació amb aquesta bonica faula, i que és d’esperar voldràs saber com continua.... A més, la seva referència ja en indica que al S.XIII ja es tenia al lleó com un animal superior a la resta.
Analitzem la frase, el lleó és el rei de la selva. La selva? Però si a la selva no n’hi ha de lleons. Els lleons es troben a la sabana (gran extensió de planura, amb pocs arbres i vegetació)
Això no deixa d’embolicar-se!
Com és habitual, no hi ha una única raó, sinó que aquesta creença és la conjunció de vàries i algunes venen d’antic.
Una part de l’explicació prové del aspecte físic del lleó i de la manera d’alimentar-se i de relacionar-se socialment.
- El seu port i caminar son elegants i majestuosos. La seva melena i pelatge de color daurat. El seu potent bram, el més fort d’entre els felins, que genera por i que es pot sentir a una distància de 9 km. És imponent i ferotge.
- És l’animal que està en la punta de la cadena alimentària, ja que menja tot tipus d’animals grans (elefants, zebres, búfals, rinoceronts cavalls, girafes, gaseles....)
- En bandada, és el primer en menjar (com un rei), seguit de les femelles adultes, els joves i els cadells.
- També en bandada, es dedica a protegir-la, no a alimentar-la, ja que la tasca de caçar recau sobre les lleones.
D’altra part , prové de lluny
- Els gladiadors lluitaven contra el lleó perquè era considerat l’animal més fort.
- Però , probablement, la llavor de què s’implantés la relació entre el lleó i el rei es va sembrar a l’Edat Mitjana, quan el lleó es va agafar com a símbol i emblema de les cases reals i exercís, per la seva força, poder i valentia.