Segurament si us preguntés quantes històries i contes amb animals coneixeu, us en sortirien un bon grapat. El món de la literatura infantil està ple d’animals que parlen, que van vestits, que caminen a dues potes i que són capaços tant de fer-nos viatjar molt lluny com d’ajudar-nos a mirar la nostra vida quotidiana des d’un altre punt de vista : a vegades per riure’ns de les nostres manies i d’altres, per fer-nos reflexionar. També hi ha tot un altre munt d’animals que es comporten com ho fan normalment els animals : que viuen en espais naturals, que es desplacen a quatre potes i que fan coses d’animals. Però aquests no ens interessen tant en aquesta ocasió.

Es veu que alguns dels contes més antics que s’han trobat a diferents tradicions del món ja tenen els animals com a protagonistes. Però, els animals poden aparèixer de moltes maneres a les històries : a vegades com a simples acompanyants, com a personatges màgics, com a mascotes entranyables o com a protagonistes amb capacitat de prendre decisions. Quan aquests apareixen personificats (aquesta paraula un tant estranya significa que als animals els donem alguns atributs humans : el dotem de paraula, de pensament i els vestim i fem que es comportin com si fossin persones) poden fer part d’una mena d’històries anomenades faules.

Les primeres faules van aparèixer fa molts segles i conten que al principi funcionaven com una mena de llenguatge secret que utilitzaven els esclaus per passar-se missatges sense que els seus amos sabessin el que deien. Normalment aquests missatges utilitzaven animals per parlar sobre persones sense fer-ho de forma explícita. Amb el temps les faules es van acabar definint com històries curtes, protagonitzades per animals, que tracten de ridiculitzar o posar en evidència els defectes i vicis humans o tracten de comunicar un missatge moral (el que es coneix com moralina).

I sabeu per qué la literatura utilitza animals per ridiculitzar o criticar conductes humanes ? Per poder parlar de temes incòmodes des de la distància que implica el fet que siguin animals i no persones els protagonistes… Les faules ens permeten dir sense acabar de dir, criticar conductes sense assenyalar directament a qui les ha portat a terme… Sempre és més fàcil dir que això ho ha fet el rei de la selva que dir que és el nostre rei qui es comporta de forma inadequada. I no sé si ho sabeu però la crítica sempre ha estat mal vista pel poder...

Aquest any celebrem el 400 aniversari d’un dels faulistes més importants de la història de la literatura : Jean de La Fontaine, que va viure al segle XVII i va escriure més de 240 faules.

Les seves faules, a més de criticar, a través d’una cinquantena d’animals, moltes de les conductes socials del moment, són conegudes per la màxima de La Fontaine « d’instruir complaent », és a dir, d’educar fent gaudir de la lectura. Les seves són faules molt curtes, escrites en vers i que juguen amb repeticions i sonoritats del llenguatge per dotar de personalitat les veus animals i fer que la lectura resulti fluïda i fàcil. Entre les seves faules en trobareu algunes que ja coneixeu com les de « La llebre i la tortuga » o « La cigala i la formiga », però en descobrireu moltes altres amb les que fruireu i reflexionareu. Perquè tot i que La Fontaine volia instruir, moltes vegades les moralines que es desprenen de les seves històries són una mica ambígües i donen peu a pensar coses diferents. I això és un dels aspectes més interessants de les seves faules, que més que dir-nos com comportar-nos ens incita a pensar en com ens comportem !

Al principi, les faules no eren contes destinats als infants, però la fascinació i la força dels seus protagonistes van fer que molt aviat fossin històries molt volgudes per nens i nenes de moltes èpoques. Per això la literatura infantil actual continua plena d’animals personificats, perquè vosaltres i ells teniu una cosa en comú : sabeu parar atenció a les coses importants i sabeu mirar-les des de llocs que els adults ja no som capaços de trobar.

Introducció  escrita per Anna Juan Cantavella

Ves a la plana principal de l'especial de La Fontaine i les faules