Poesies de la Joana Raspall
NADAL
La nit de Nadal
el bosc s'engalana;
els avets s'estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s'hi
i diu amb tristor:
-- Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
-- Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!