Leonora Carrington
Artista, pintora i escriptora mexicana va néixer a Anglaterra i va viure a molts països diferents arreu d’Europa i Amèrica. Com a artista va formar part del moviment surrealista i va ser una de les dones que va impulsar aquest estil artístic a Mèxic. També va ser una dona rebel amb la societat masclista de l’època i va ser una de les fundadores del moviment mexicà per la llibertat de la dona.
La seva família era anglesa, nombrosa i rica, però la Leonora no es va voler quedar a l’ombra dels seus pares i des de ben petita ja va decidir fer el seu propi camí anant a estudiar belles arts a les millors escoles angleses. Cap al 1936 la Leonora va visitar l’exposició Internacional Surrealista i des d’aquell moment va descobrir una nova manera de veure i entendre el Món. Uns mesos després se’n va anar a viure a França. Si a Londres havia tingut formació acadèmica, a París va viure envoltada d’artistes, del seu procés d’inspiració i creació, va viure l’art. De França va viatjar a Espanya, després a Portugal, i des d’allà va navegar cap a Amèrica, on després de viure a Nova York va acabar vivint a Mèxic.
El seu art era ple d’escenes fantàstiques o màgiques, algunes tretes de contes de fades. Els artistes surrealistes pensaven que s’havia de deixar volar la imaginació, com si estiguéssim somiant desperts. Per a la Leonora, el surrealisme era un estat emocional, una sensació que surt de dins de forma natural i no es pot explicar amb paraules. Les obres d’art que va crear sembla que surtin dels llenços, tinguin vida i provoquin la persona que les està mirant. De fet, la Leonora volia que els espectadors o visitants dels museus anessin més enllà d’admirar l’obra, i per això creava obres d’art que provocaven, escandalitzaven o emocionaven, però no deixaven mai indiferent. Aquesta manera d’entendre l’art, i la vida en general, no sempre va ser ben vista ni acceptada per la resta de la societat. La Leonora va haver de lluitar molt per fer-se entendre a nivell social, malgrat els prejudicis de la gent del seu entorn.
De mica en mica, la Leonora va anar fent-se un nom entre els artistes surrealistes més reconeguts a Europa i Amèrica. En una època en què ser dona i artista no estava gaire ben considerat. La Leonora va ser una de les dones artistes que va centrar la seva obra en la dona i l’instint, anant molt més enllà del moviment surrealista convencional. La seva obra transmet un art més enllà del quadre, del llenç, sense límits ni barreres, sense ordre, caòtic i contradictori. Però construeix els seus quadres amb molta concentració i premeditació, creant i valorant, i tornant a començar, si el resultat no l’acaba de convèncer.
La Leonora es va passar mitja vida buscant, inquieta i inconformista, perquè creia que mentre no trobés el que buscava no descartaria mai res ni ningú i això li proporcionava la inspiració que necessitava per a seguir creant.
Situat al cor de Washington, D.C., el Museu Nacional de Dones en les Arts defensa una millor representació de les dones artistes i serveix com a centre vital per al lideratge de pensament, la participació de la comunitat i el canvi social. Acull part de l'obra d'aquesta artista...
Mira aquests llibres de i sobre l'artista :
Leche del sueño / Leonora Carrington
Mèxic : Fondo de Cultura Económica, 2013
Leonora Carrington : una vida surrealista
Madrid : Turner, 2017
Altres llibres on apareix breument:
Mujeres en el arte : 50 intrépidas creadoras que inspiraron al mundo / escrito e ilustrado por Rachel Ignotofsky
[Madrid] : Capitán Swing : Nórdica Libros, septiembre de 2020
Perdut al museu : un recorregut lúdic per l'art modern / Luisa Vera
Barcelona : Combel, febrer de 2021
Torna a l'especial del Surrealisme