Personaje
Retrat de Galileu
Va néixer prop de Pisa el 15 de febrer de 1564. Va estudiar amb monjos i al 1581 va ingressar en la Universitat de Pisa per a estudiar medicina. Al cap de poc temps va canviar els seus estudis per la filosofia i les matemàtiques, abandonant la universitat al 1585 sense haver arribat a obtenir el títol. Al 1589 ja treballava com professor de matemàtiques . Després va ensenyar a Pàdua i Florència.
Malgrat que el gruix de les seves investigacions són sobre astronomia i les marees, els seus primers descobriments són les lleis del pèndol i les lleis del moviment accelerat.
Al 1609 va sentir que als Països Baixos havien inventat un telescopi. Es diu que van arribar a les seves mans els plànols d’aquest primer projecte i que amb ells al desembre de 1609 Galileu ja havia construït un telescopi de vint augments, amb el qual va descobrir muntanyes i cràters a la Lluna. També va observar que la Via Làctia estava formada per estrelles i va descobrir els quatre satèl·lits majors de Júpiter. Al març de 1610 va publicar aquests descobriments i la seva fama li va valer d'ésser nomenat matemàtic de la cort de Florència, on va poder dedicar-se a investigar i escriure.
Sis anys més tard els llibres de Copèrnic van ser censurats per un edicte i Galileu va haver de deixar de dir que la Terra es movia i que no era centre de l’univers. Decideix investigar un mètode per a determinar la latitud i longitud en el mar basant-se en les seves prediccions sobre les posicions dels satèl·lits de Júpiter.
Anys més tard un llibre seu sobre les marees provoca que fos cridat a Roma per la Inquisició a fi de processar-lo. Galileu va ser obligat a abjurar al 1633 i se'l va condemnar a presó perpètua (condemna que li va ser commutada per arrest domiciliari)
L'última obra de Galileu, "Consideracions i demostracions matemàtiques sobre dues ciències noves relacionades amb la mecànica", publicada a Leiden al 1638, revisa i afina els seus primers estudis sobre el moviment i els principis de la mecànica en general. Aquest llibre va obrir el camí a científics posteriors com Newton i Kepler.