Ai la poesia, li tenim tanta por, que dins la seva cova no hi entra ningú.
Una esquerda, un so, un puny, l’orella, una rima, l’ull del pany, l’escalfor de la pell i també la seva olor. Tot és poesia, quina por!
La poesia és refugi, entre els plecs de les paraules , hi descobrirem secrets amagats, el llindar del món, el batec de la mare, vides invisibles, la lluna i totes les seves sabates.

A càrrec de Mon Mas.