Ens han educat a estimar, a respectar, a escriure i a pronunciar bé les paraules i, sovint, ens fan tanta por, que no gosem tocar-les o equivocar-nos. Gianni Rodari va ensenyar-nos a jugar amb elles tot deformant-les. I elles, no s’enfaden!
Si a un penjador de la roba li afegim un “des”, el despenjador servirà per despenjar els abrics a l’hivern. Ei, no pas per penjar-los! I el descanó serà un canó que serveix per desfer la guerra amb descanonades. I una maquineta de fer despunta per fer créixer els llapis.
Tenim tants prefixes com històries... Què faria un bis... un maxi... un anti...un pre...,un super, un mini...un des... ?
Exemples:
- Els pares s’han mudat a un minigratacels a un minibarri només per a minimilionaris (Gramàtica de la Fantasia)
- He conegut a una rata que es desmenjava els gats, se’ls cruspia i després quan sentia els bigotis com punxaven els vomitava aghhhh!
- Sé d’una lladre que desrobava el Coliseum. Quan va saber que algú s’enduia les pedres, ell s’en portava d’altres i regalava taules i cadires per fer un pícnic històric! (a partir de Contes per telèfon)
Un exemple:
La guerra de les campanes, del llibre de Gianni Rodari Contes per telèfon, de l'editorial Joventut.
Referència:
