L'Estrella polar i els sistemes d'orientació
L’Estrella polar i els sistemes d’orientació
L’Estrella Polar o Polaris és una de les primeres estrelles que acostumem a conèixer del nostre cel i forma part de la constel·lació de l’Ossa Menor. La coneixem perquè és una estrella que sempre trobem al mateix punt del cel, mentre que les altres estrelles es van movent en forma circular.
I de què ens serveix saber que l’Estrella Polar no es mou al nostre cel? Doncs perquè així, sempre podem saber on és el Nord! Sí! L’estrella polar ens indica el nord i per això molts viatgers la fan servir per orientar-se durant la nit i no perdre’s en el seu viatge.
De fet, la natura té moltes maneres per ajudar a orientar-nos si no ens funciona el Google Maps o no tenim una brúixola a prop: sabies que els arbres i les roques ens poden ajudar a trobar el nord? Només cal que ens fixem a quina cara hi ha més molsa i hauràs trobat la cara nord.
També existeixen altres sistemes d’orientació, com ara les banyes de la lluna que quan està creixent ens assenyalen el nord. O si ens fixem en la direcció del sol sabrem on és l’est (per on surt) i on és l’oest (per on s’amaga)...
I de vegades l’arquitectura humana també ens ajuda a orientar-nos: fixeu-vos que a la costa hi ha els fars, que ajuden als mariners a trobar terra. O les esglésies que tenen tots els pobles i que (normalment) tenen l’altar a l’Est. O un sistema més modern: les plaques solars que hi ha a les teulades de les cases: estan orientades al sud.
Ara que ja saps com orientar-te sense utilitzar tecnologia... t’atreveixes a fer una cursa d’orientació?
A les biblioteques trobaràs
A la Xarxa Municipal de biblioteques trobaràs diversos llibres que parlen de la llum i les colors:
Supervivència
Poema
Luciérnaga celeste, humilde estrella
de navegantes guía; la boquilla
de la Bocina que a hurtadillas brilla,
violeta de luz, pobre centella
del hogar del espacio; ínfima huella
del paso del Señor, gran maravilla
que, broche del vencejo en la gavilla
de mies de soles, sólo ella los sella.
Era el girar del Universo quicio
basado en nuestra Tierra; fiel contraste
del Hombre Dios y de su sacrificio.
Copérnico, Copérnico, robaste
a la fe humana su más alto oficio,
y diste así con su esperanza al traste.
Miguel de Unamuno