L’atletisme és l’esport més antic del planeta. Les primeres escriptures que mostren la seva existència el situen relacionat amb l’aparició dels Jocs Olímpics de l’antiguitat (776 ac) amb proves similars a algunes de les actuals i d’altres diferents.

Ja en èpoques més recents a mitjans del segle XIX es reprèn a Anglaterra on havia crescut l‘ interès pels esdeveniments esportius. Als Estats Units al 1868 es va fundar el primer club d’atletisme. Això va desfermar l‘interès per aquest esport tant a Europa com a Amèrica.

El 20 d’agost del 1913 es va fundar la Federació Internacional d’ Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres. Els fundadors van ser 16 països.

Actualment són més conegudes les proves atlètiques a l’exterior però hi ha una temporada d’hivern que es disputa a cobert i amb moltes proves adaptades a menys distàncies o simplement amb l’exclusió d’algunes modalitats. També es fan curses de cross que són les realitzades a paratges naturals.

Les proves a l’atletisme pertanyen al grup de les curses, dels concursos o de les combinades.

Les curses consisteixen en córrer (excepte en el cas de la marxa) una distància determinada amb l’objectiu de completar-la amb el menor temps possible. 100, 200 i 400 metres són les anomenades curses de velocitat. A partir de les dues voltes a l’estadi i fins les 25 són proves de mig fons o fons on prima la resistència. Comprenen els 800, 1500, 500 i 10 000 metres. Hi ha curses amb tanques con els 110 i els 400 tanques o els 3000 obstacles. Per últim es representen les nacions amb 4 corredors a les dues proves de relleus, els 4 x 100 i els 4 x 400. La marxa atlètica i la marató solen fer-se a recorreguts urbans amb l’arribada i sortida a l’estadi degut a la seva llarga distància.

Els concursos  són un gran grup amb proves molt variades i diverses. Poden ser salts o llançaments.

En el salt d'alçada l'atleta ha de superar un llistó saltant-hi per sobre. La tècnica emprada actualment és la de fosbury. L'objectiu del salt amb perxa és passar un llistó per sobre, en aquest cas, però, els atletes s'ajuden d'una barra flexible anomenada perxa. El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distància horitzontal del punt de batuda. El triple salt és igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la tercera passa).

El llançament de pes consisteix en llançar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el més lluny possible sense sortir d'un cercle de llançament. El llançament de disc i el llançament de martell consisteixen, també, en llançar el més lluny possible un disc o un martell respectivament donant unes voltes prèvies per agafar impuls, sense sortir del cercle de llançament. El llançament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llançament es fa en un passadís, també s'ha d'intentar llançar el més lluny possible la javelina, un tipus de pal allargat acabat en punxa.

L’atleta més complet surt de les proves combinades del decatlon pels homes i el heptalon per les dones on una successió de curses i concursos otorguen punts segons les marques.

De totes maneres tot això fa referència a l’atletisme d’èlit on destaquen figures mediàtiques que aviat ho deixaran com Bolt i Farah. L’atletisme és una activitat esportiva molt saludable i que actualment està molt present a la nostra societat. A la ciutat, als parcs i jardins es poden trobar persones de totes les edats practicant l’anomenat running.