Reggae és un gènere musical que es va originar a Jamaica a la dècada dels 60 del segle XX i que es considera com una evolució de dos modalitats  locals anteriors: el ska i el rocksteady. També presenta influències del jazz americà, el rhythman and blues i dels estils tradicionals jamaicans mento i calipso.

La música reggae freqüentment toca temes de contingut social, polítics i religiosos. La raó està en el seu propi origen, en els joves que vivien en el gueto West de la capital, Kingston. Fem una mica d'història.

El 6 d'agost de 1962 Jamaica s'independitza  del Regne Unit, del que era colònia, i comença un gran moviment migratori de la població que es dirigeix cap a la capital fugint de la pobresa i que acaba agrupant-se en les zones més marginals de la ciutat. Entre els nous habitants, també es troben seguidors del rastafarisme, moviment religiós que enalteix la cultura afro-africana d'origen etíop. Les persones que hi viuen en aquestes zones de la ciutat van patir d'una forta i creixent desigualtat social i econòmica. En aquest context, la música es va convertir per a ells en una forma d'expressar la seva protesta, la seva situació.

Bob Marley, el cantant més conegut de la música reggae, era també seguidor del rastafarisme, el que va provocar que s'associessin erròniament ambdós moviments, sent considerat el reggae com la música espiritual del rastafarisme.

Tot i que  Bob Marley és el representant més internacional, però no podem oblidar  altres cantants i grups com Jimmy Cliff, Jackie Mittoo, Peter Tosh i els més recents UB40 i  Manu Chao. També  hi ha grups de reggae més propers com Candela Roots (Valencià), Rudymentari (menorquí), Koers (lleidatà).

I, per acabar una mica de música amb el grup català The Penguins, extret del seu disc Reggae per Xics: