El llegat d'Antoni Graupera és d'una rellevància insospitada.

En primer lloc ens hem de referir al seu fons documental que constava de diferents blocs temàtics, conservats a més en diferents suports.

D'una banda, de documentació fotogràfica, reunida gràcies a Joan Julià.

Fa costat a aquesta secció gràfica la, diguem-ne, secció textual, que abraça camps diversos. Per exemple, tot el que es relaciona amb els pescadors i amb el Salvament de Nàufrags, societat en la qual Graupera es va integrar de forma destacada; o els documents que reflecteixen l'impacte del turisme a la vila; o els que testimonien la vida política de Caldes de 1900 a 1939; o, encara, els quaderns autògrafs de Graupera evocant episodis i personatges, alguns autòctons i altres forasters de personalitat sobresortint (com Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres i Joan Maragall). 

Per últim, trobem una part de la seva biblioteca amb obres de diferents àmbits temàtics: estudis d'àmbit local i comarcal, obres de geografia i excursionisme, assaig polític i prosa literària.

Tots aquests documents van ser donats a la biblioteca per Joan Julià Enrich i actualment es troben a disposició dels usuaris el vulguin consultar.

El pare del senyor Julià, nascut a Canet, va viure a Caldes amb la família en la dècada dels anys 40, treballant d'encarregat a la fàbrica de navalles i tisores instal·lada als baixos de l'Ajuntament. D'aquesta època data la relació dels Julià amb Antoni Graupera. Arran de la seva mort, Julià pare va comprar a la viuda de Graupera una part de la biblioteca del nostre home, la part essencial de la qual avui ha tornat a Caldes gràcies a la sensibilitat i a la generositat de Julià fill, que sempre parla d'Antoni Graupera amb admiració i agraïment per les coses que va aprendre al seu costat.