L’Idris es veu obligat a fugir de la misèria i la guerra juntament amb la seva mare, a caminar per llargs camins i a lliscar sota filats per pujar a una fràgil embarcació. No obstant això, l’Idris només pensa en una cosa: la seva bala de vidre. La sosté amb força a la mà perquè la sort no els abandoni. Amb la seva bala de vidre, l’Idris arriba a un lloc nou i desconegut, on coneixerà a un altre nen que li ensenyarà la seva primera paraula: bala de vidre.