A les darreries del segle XIX, Catalunya viu un moment de plenitud, creixement econòmic i reafirmació nacional. Comencen a aparèixer noves actituds culturals marcades per una forta voluntat de transformació de la societat. Així neix el modernisme català, el primer corrent organitzat per fer de Barcelona i de la cultura catalana una barreja de tradició local i cosmopolitisme, de modernitat i universalisme al mateix temps.

El seu llegat artístic ha estat enorme. L'arquitectura modernista barcelonina, de formes curvilínies i fantasioses, és ben reconeguda arreu del món, però hi ha molts fruïts d'aquella època eclèctica i creativa. Una època que també es va expressar a través de la pintura, l'escultura, la literatura, la música o la dansa gràcies a artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Josep Llimona, Joan Maragall, Raimon Casellas, Adrià Gual i molts altres.