Gènius - Biblioteca Virtual

Detall de personatge - Gènius

Ruta de navegació

Personatge

Tritó del Montseny
Tritó del Montseny

Tritó

Mitjana (0 Vots)

Coneixeu un amfibi que només habita en un lloc al món, més concretament, en un petit territori d’un parc natural de Catalunya? Doncs ara us el presentem!

El tritó del Montseny, conegut científicament com Calotriton arnoldi, és una espècie d'amfibi urodel (amb cua) endèmic del Montseny, és a dir, que viu exclusivament al parc natural del mateix nom, en una àrea de distribució molt petita que, depèn de les fonts, varia entre 10 i 25 km2

L’any 2005, es va descriure aquesta nova espècie tot i que al 1979 ja va ser observat. El fet que fos tan semblant al tritó pirinenc, va ser el motiu pel qual durant molts anys se’l va considerar de la mateixa espècie.

Actualment, és l’amfibi més amenaçat de l’Europa Occidental. Es calcula que en els últims deu anys, la seva població ha minvat un 15% raó per la qual la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) l’ha catalogat en perill crític i els experts calcul.len que la seva població total és aproximadament de 1.500 exemplars adults. 

Però coneixem més de les seves característiques per si ens els trobem … El tritó del Montseny no supera els 11 centímetres de longitud i uns 5 g de pes. Presenta una coloració marronosa al dors amb unes petites taques grogues als flancs de la cua, i de color crema a les parts ventrals.

És exclusivament aquàtic, viu en els torrents de les fagedes i alzinars d’entre 700 i 1.200 metres d’alçada amb aigües fredes, netes i ben oxigenades. Es tracta d’una espècie molt adaptada al seu hàbitat: té un cos aplanat i la pell granulosa per entrar millor dins les esquerdes i la seva coloració el camufla d’entre les fonts dels torrents.

S’alimenta d’invertebrats aquàtics i de larves de salamandra. Les femelles ponen una mitjana de 40 ous la incubació dels quals dura entre 30 i 40 dies.

Tot i que s’han realitzat amb èxit projectes de reintroducció que han duplicat el nombre d’individus de les seves poblacions, cal preservar el seu ambient aquàtic afectat tant per l’augment de temperatura, la manca de pluges pel canvi climàtic i l’augment de massa forestal que fa que els cabals dels rierols baixin. 

Desitgem que els investigadors aprofundeixin en el coneixement d’aquesta espècie i que les seves propostes es duguin a terme per salvar aquesta petita joia del Parc Natural del Montseny!

Font d'informació: Montseny