Especials temàtics
Detall prestatge mes info
La Castanyada, Tots Sants i Halloween
Dita popular
Per Tots Sants el fred és al camp,
per Sant Martí és al camí,
per Santa Caterina és dintre la cuina.
La Castanyada és una festa popular catalana que se celebra la vigília del dia de Tots Sants. Prové d'una antiga festa ritual funerària que consisteix en un àpat dedicat als morts en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb un mocador al cap, davant d'un fogó de llenya.
Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i moniatos, generalment embolicats en paper de diari per conservar l'escalfor. A molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges, altament energètiques, prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava les campanes als morts fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.
El dia dels difunts, el 2 de novembre, està dedicat als morts.
Halloween és una festivitat tradicional d'origen celta que van acollir els Estats Units d'Amèrica, des d'on s'ha estès per tot el món. Se celebra la nit del 31 d'octubre que, segons les creences populars celtes, és el dia que s'acaba l'any.
Aquella nit, el cap d'any celta, els esperits dels morts tornaven a la terra per demanar aliments i si els humans no accedien a les seves peticions els feien víctimes de malediccions: "Em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del "trick or treat" (truc o tracte). Per evitar que entressin a les cases, les embrutaven i les decoraven amb ossos, calaveres, coses esgarrifoses i desagradables de manera que els morts passessin de llarg espantats.
Avui, les persones celebren el Halloween disfressant-se d'espectres, bruixes o esquelets i guarneixen carbasses fantasmagòriques per tal d'anar casa per casa espantant a la gent i demanant llaminadures, dolços i caramels tot dient "trick or treat".
Molt abans que ens arribessin aquests costums de fora, en algunes comarques catalanes, ja era tradició buidar carbasses amb espelmes enceses dintre que es penjaven als balcons i les finestres per il·luminar la nit de Tots Sants.
La Festa de Tots Sants, també coneguda com Festa dels morts o dia de les ànimes, és una de les festivitats més antigues del món cristià. Es fa entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre.
Aquesta festivitat coincideix amb l'inici de la tardor, una estació en la que la natura comença a perdre intensitat: torna el temps fred, les nits són cada cop més llargues i cauen les fulles dels arbres.
L'inici de Tot Sants té lloc la nit del 31 d'octubre, la Nit dels Morts, en la que es celebra la tornada dels esperits dels familiars morts al món dels vius. Antigament era costum posar un plat més a taula o deixar un llum encès per indicar el camí de les ànimes que volguessin tornar a casa.
Per la Diada de Tots Sants, celebrada l'1 de novembre, se sol fer una missa en honor als morts i després anar al cementiri a dur flors als difunts. Aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies per recordar i pregar per als difunts.
El dia dels difunts, el 2 de novembre, està dedicat als morts.
Pots consultar els dos enllaços de la pestanya cerques a catàleg que hi ha a la part inferior d'aquesta plana i per últim destaquem uns quants contes. Els primers sobre la Castanyada i els segons sobre Halloween
| | | | | |
| | | | | |
Conte de la castanyera
Les festes als pobles catalans
Els Jocs Paralímpics de París 2024
Els jocs paralímpics, se centren en la competició, en l'esforç dels esportistes per a assolir el podi, per veure's honorats amb les preades medalles, que són el premi a l'esperit de superació. Cada vegada són més concorreguts: des de la primera convocatòria dels jocs paralímpics, el nombre de participants s'ha multiplicat per deu.
Volem canviar l’actitud pública envers la discapacitat, celebrar l’excel·lència de l’esport paralímpic i consagrar des de bon principi que els dos Jocs són un tot integrat.
Un cop acabada la 33a edició dels Jocs Olímpics d'estiu 2024, han començat els Jocs Paralímpics d'estiu 2024 a París i es celebren entre els dies 28 d'agost i 8 de setembre
Es tracta de l'edició número 17è i en ella prenen part 4400 atletes de 185 països diferents.
Formen part del programa 22 esports on compiteixen esportistes amb limitacions físiques o psíquiques.
Coneixes el goalball o la boccia?
Al goalball tres jugadors cecs de cada equip fan rodolar una pilota amb cascabells per marcar a la porteria de l'equip contrari, altres esports amb participants amb les mateixes limitacions són el futbol i el judo. A la boccia, s'emula la petanca amb la participació d'esportistes amb dificultats greus de moviment.
Esports com bàsquet, rugby i tennis es juguen amb cadira de rodes i hi ha d'altres esports com l'atletisme obert a diverses modalitats amb la inclusio de totes les clasificacions de discapacidat física, visual e intel·lectual. En definitiva hi ha un total de 22 esports diferents.
Els primers Jocs Paralímpics d'estiu es van celebrar l'any 1960 a Roma (Itàlia), i els primer Jocs Paralímpics d'hivern van ser l'any 1976 a Örnsköldsvik (Suècia). Els jocs paralímpics es fan el mateix any que els olímpics, i hi ha d'estiu i d'hivern. A més a més, en les darreres olimpiades, tots dos jocs han compartit seu i escenaris.