Ara que comences a conèixer una mica més què és el Surrealisme i el fonament de les seves creacions, què et semblaria convertir-te tu en un artista surrealíiiiiiiita?

Vet aquí algunes propostes i com realitzar-les

Els surrealistes van idear diferents fórmules de creació col·lectiva i la més coneguda és la que s’anomena “cadàver exquisit”.

Es utilitzada tant per crear textos com obres d’art. La imatge que tens al costat és un exemple d’aquestes últimes.

Com funciona?

Una persona escriu quatre línies d’un text en un paper. Quan acaba, doblega el paper de manera que la segona persona escrigui el seu text sense saber què ha escrit la primera, i així successivament fins que l’últim participant faci la seva aportació.

El resultat, imprevisible.

Si és un dibuix o una pintura, el funcionament és el mateix.

T’atreveixes a crear el teu propi cadàver exquisit?

Consisteix en crear una il·lustració fent servir parts senceres o detalls d’altres il·lustracions.

Què necessites?

Revistes il·lustrades, tisores i pegament.

Què s'ha de fer?

Crear una composició amb tots els elements retallats de forma lliure, sense parar-te a pensar si té sentit o no, si queda estètic o no. El resultat és molt impactant!

El collage ha estat emprat com a eina d’experimentació i expressió de molts autors, com la Hannah Höch, Barbara Kruger, John Heartfield o Picasso.

Aquesta tècnica pictòrica va ser inventada per Max Ernst, un dels més grans exponents del Surrealisme.

En què consisteix?

Tal com et mostra el dibuix, serveix per traspassar la superfície d’un objecte pla a un paper fregant la seva superfície amb un llapis.

Pots provar amb una moneda, com al dibuix, o amb una fulla d’arbre, o pots complicar-ho una mica més fent servir una superfície que t’agradi per donar textura a una part d’un dibuix.

André Breton escrivia ràpid i sense pensar el que escrivia, deixant que s’alliberés tot allò que tenia dins i que la raó no podia expressar.

T’agradaria provar? Només necessites paper, llapis i deixar-te anar.

Aquesta il·lustració no és per mostrar-te Com escriure de forma automàtica, sinó una altra forma de practicar l’escriptura que només depèn de l’atzar.

Com funciona?

Igual que la tècnica del collage que ja t’hem explicat una mica més amunt.

Agafa diaris o revistes (o ambdues coses) i retalla paraules de diferents paràgrafs a l’atzar; després crea un text amb elles posant-les en l’ordre que més t’agradi o segons caiguin a les teves mans després de barrejar-les.

Agafem el telèfon per informar o preguntar alguna cosa a algú. Al joc del telèfon que et proposem es fa el mateix, però sense fer servir cap aparell.

Què es necessita?

Un grup d’amics i ganes de jugar i passar-s’ho bé. La forma més senzilla de jugar és fer una línia on tots els participants es posen un al costat de l’altre. El primer d’un dels extrems li diu un missatge al del costat de manera que la resta no el pugui escoltar; aquest el transmet al que té a l’altre costat i així successivament fins que arriba a l´últim participant. Aquest, en veu alta, ha de compartir amb la resta el missatge que li ha arribat, que, normalment, poc té a veure amb l’inicial. Quan més participants, més divertit, perquè el missatge arriba moooolt canviat.

Però com el convertim en un joc surrealista?

Doncs amb una petita variació. Aquesta vegada surten dos missatges, un per cada extrem: un dels missatges és una pregunta i l’altre una frase. Quan ambdós missatges arriben al participant del mig, aquest diu en veu alta: per aquí m’han preguntat...(i enuncia la pregunta que li ha arribat) i per aquí m’han contestat... (i explica el que li ha arribat per l’altra banda) Els resultat és d’allò més absurd!!

I si t’agrada jugar amb les paraules, no deixis de conèixer (i practicar) les tècniques de creativitat d’un dels autors del literatura infantil més importants de tots els temps: Gianni Rodari.

1.- Dues paraules que creen mons. El binomi fantàstic

2.- Una hipòtesi fantàstica. Què passaria si ...

3.- El prefixe esbojarrat!

4.- La paraula equivocada o l'error és bell

5.- Els contes populars i tradicionals

6. - Jaume de vidre

7.- La substracció fantàstica o restar és sumar