L’escriptor i pedagog italià deia que el pensament a l’infant es forma per parelles, i que és en les paraules aparellades on podem néixer les històries més singulars. Com més fantàstiques siguin aquestes parelles, aquests binomis de paraules, més lluny arribarem en la imaginació.

L’autor ens proposa que escollim paraules que visquin lluny l’una de l’altra. Un cavall i un gos  no ens serviria: sovint se’ls veu plegats. Però un gos i un armari... poden donar-nos..

• Un conte sobre un gos que es passeja, com un cargol, amb el seu armari damunt.
• L’armari del gos serà una peça del mobiliari per guardar els abrics, la corretja de passeig, el pinso o les ulleres de sol!
• Un gos que passa les seves vacances d’hivern a l’armari, dormint com un tronc.

Contes on Rodari va utilitzar aquesta tècnica

 

L'Alicia Campitomba, del llibre de Gianni Rodari Contes per telèfon, de l'editorial Joventut.	El timbre dels lladres, del llibre de Gianni Rodari Contes llargs com un somriure, de l'editorial La Galera.
La cartera parlant, del llibre de Gianni Rodari Contes llargs com un somriure, de l'editorial La Galera.	La velleta que comptava els esternuts, del llibre de Gianni Rodari Contes per telèfon, de l'editorial Joventut.

Referències:

 

• La pedra a l’estany. Gramàtica de la fantasia, p. 14-20
• El binomi fantàstic. Gramàtica de la fantasia, p. 25-29