És considerat com un dels grans escriptors de la literatura de ciència ficció, gènere del que va aconseguir tots els premis importants (Hugo, Nébula, Locus), i un gran divulgador de  ciència. Va establir les tres lleis de la robòtica i va inventar les paraules "positrònic" (tecnologia fictícia amb la que es realitzen els cervell dels robots), "psicohistòria" (ciència fictícia que prediu el futur) i "robòtica".

Va ser assessor científic d'algunes pel·lícules i sèries com El dormilón (1973), de Woody Allen  i Star Trek (1979), de Robert Wise.

Com a presentació, és impressionant,  no? Ara, fem una repassada de la seva vida, que és tan impressionant com la seva vida professional . Va néixer el 2 de gener de 1920 a Rússia i va morir el 6 d'abril de 1992. Amb 3 anys es va traslladar amb la seva família a Brooklyn (Nueva York) . Com a nen superdotat que era, va entrar a la universitat amb 15 anys, a on va estudiar Enginyeria Química i va doctorar-se en Bioquímica. Va ser professor a la Universitat de Boston fins que va decidir abandonar la docència per dedicar-se a la literatura.

L'obra literària d'Asimov és molt extensa i compren tant llibres de ficció, contes i novel·les, com a llibres de no ficció especialitzats i de divulgació.

De tots ells, podem destacar:

• Jo, robot (1950)
• Els propis deus (1972)
• Introducció a la ciència (1973)
• Somnis de Robot (1986)
• La sèrie de la Fundació (1942-1957, 1982-1992) una mena d'història del futur que abasta 16 llibres.