Els cignes salvatges : Publicat per primera vegada en danès el 2 d’octubre de 1838 en Fairy Tales Told for Children. New Collection. First Booklet.

Sinopsis:

Aquest conte narra la història de superació i retrobament d’Elisa, una princesa valenta i generosa, amb els seus onze germans. Després de la mort de la seva mare, el seu pare es casa amb una reina malvada que, plena d’enveja i crueltat, llança un encanteri sobre els germans d’Elisa: durant el dia són cignes salvatges, i només a la nit recuperen la seva forma humana.

El destí d’alliberar-los recau sobre Elisa, que haurà de fer un gran sacrifici per salvar-los. Guiada per un somni i el seu amor fratern, haurà de collir ortigues amb les mans nues —tot i el dolor i les cremades— i filar-les per confeccionar onze camises encantades que trencaran l’encanteri. A més, durant tot aquest temps, haurà de mantenir silenci absolut, sense poder explicar a ningú la seva missió.

Enmig d’aquest patiment, un príncep d’un altre regne la troba i, enamorat de la seva bellesa i bondat, li proposa matrimoni. Però Elisa, fidel al seu propòsit, no pot abandonar la tasca ni trencar el seu silenci. Les sospites i la incomprensió fan que alguns la prenguin per una bruixa, i finalment és empresonada i condemnada a la foguera.

En el moment més desesperat, quan està a punt de ser cremada, arriben els seus germans cignes. Elisa els llança les camises acabades just a temps i l’encanteri es trenca, tornant-los a la seva forma humana. Només el germà més petit conserva un ala de cigne, ja que a la seva camisa li faltava una màniga.

Amb la veritat revelada, Elisa finalment pot parlar i explicar tota la seva història. El príncep, ple d’admiració i amor, l’acull amb el cor alegre. I així, com molts contes d’Andersen, la història acaba amb un final feliç, ple de pau i amor familiar.

Existeix alguna versió anterior?

Aquest conte, com molts altres de Hans Christian Andersen, és una creació original de l’autor, però en aquest cas la influència del folklore popular és especialment evident. Les històries de germanes que han de trencar encanteris llançats sobre els seus germans, transformats en ocells, i que per aconseguir-ho han de guardar silenci i teixir camises màgiques, apareixen en diverses col·leccions de contes tradicionals de l’època. Alguns dels exemples més propers són “Els sis cignes”, recollit pels Germans Grimm, i “Els dotze ànecs salvatges”, un conte popular noruec recollit per Peter Christen Asbjørnsen. Tots dos són, probablement, les fonts d’inspiració més directes que Andersen va tenir en compte a l’hora de redactar aquesta història.