Des de el mateix moment de l'invenció de l'escriptura es va plantejar el problema de conservar els materials utilitzats. Es va passar d'un arcó, a una habitació pròpia o arxiu. El següent pas ja va ser construir edificis sencers per conservar i consultar documents.

La Biblioteca d'Alexàndria va ser la gran biblioteca del món antic inaugurada pel rei egipci Ptolemeu I a la ciutat fundada per Alexandre el Gran en el 332 aC. Va ser Ptolomeu II l'encarregat a donar-li l'impuls necessari que la va portar a adquirir la fama de la que encara queda record. En els seus millors anys va arribar a contenir mig milió de rotllos. Pel marc cultural en què neix, la Biblioteca d'Alexandria és la màxima expressió de la cultura hel·lenística. També existeix certa llegenda que fa d'Alexandria, més concretament de l'illa de Fars, el punt de partida per als estudis de Filologia Bíblica.

Hi ha moltes catàstrofes vinculades a aquest centre que porten a la seva destrucció en diverses ocasions. La primera vegada va ser en el context de lluites faraòniques. Consten tres incendis posteriors, els dos primers sota dominació romana i l'últim amb l'influència directa de califes àrabs. Aquest últim podria no haver passat i haver desaparegut la biblioteca l'any 47 a. C., amb la toma d'Alexandria per part de Julio César.

La seva reapertura moderna s'ha fet l'any 2002. Ha de ser la Biblioteca Mediterrànea amb 5 000 000 de documents.