Nascut a Alemanya al 1737, Rudolf Erich Raspe va tenir una vida que bé la podríem resumir com a rocambolesca. Perquè? Para atenció: va ser científic, escriptor i bibliotecari entre d’altres oficis. Va ser anomenat professor d’història antiga dedicant-se a traduir, escriure i a participar en nombroses activitats literàries i acadèmiques i també va tenir temps d’intervenir en enceses polèmiques amb els seus enemics.

Malgrat tots aquests oficis, Raspe tenia molts deutes, en part perquè molts dels seus ambiciosos projectes van ser rebutjats. El casament amb una dama de l’època que tenia una important fortuna no el va treure d’aquesta situació i al 1775, acusat de robar peces d’una col·lecció que ell custodiava, va haver de fugir a Holanda i més tard a Anglaterra on va sofrir la humiliació de ser expulsat de la Royal Society a causa del seu tèrbol passat. És en aquest país, el 1785, on va escriure i publicar Narració dels meravellosos viatges i campanyes del baró Münchausen a Rússia, que el va fer ser conegut internacionalment.

Rudolf Erich Raspe va morir uns anys més tard, el 1794, d’una malaltia contagiosa, tractant de trobar carbó a Irlanda.