El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Va sorgir al segle XIX com a mitjà de transport de mercaderies però se sospita que molt temps abans a algunes mines de grans dimensions es transportaven els materials extrets amb sistemes molt semblants.  

La manera de propulsar-se ha anat variant al llarg del temps, es va començar amb la màquina de vapor present durant tot el segle XIX i després van aparèixer els potents motors elèctrics que per funcionar necessiten un tercer punt de recolçament o de contacte que proporciona corrent elèctric i van desenvolupar-se durant tot el segle XX.

En els últims temps aquest mitjà de transport ha evolucionat molt. Representa un estalvi energètic enfront del vehicle particular, afavoreix la mobilitat, és ràpid, contamina molt menys que el transport per carretera i té un índex de sinistralitat molt menor. Prova de la seva importància a la societat és que els ferrocarrils transporten mercaderies fins els ports de mar i es reforcem les rutes que es dirigeixen als aeroports per fer arribar tant persones com mercaderies.

Hi ha transports alternatius molt semblants als trens, amb petites variacions que els fan diferents. És el cas del metro a sota de terra i per a nuclis urbans i el del tramvia semblant al ferrocarril però integrat a les carreteres i carrers de les ciutats.

Amb el temps també han anat millorant les prestacions dels diferents trens. Per exemple a molts països s'han creat xarxes d'alta velocitat que normalment connecten els llocs més importants a velocitats superiors als 300 quilòmetres per hora. Al Japó ja es fan proves d'un nou sistema que  incrementarà molt aquestes velocitats. D'aquí 30 anys quan aquest nou sitema a través d'imants funcioni, es podrà viatjar a 600 quilòmetres per hora. Per ara s'estan fent proves. En canvi el tren més llarg del món a Àfrica té més de 200 vagons que ocupen prop de 2000 metres de longitud i durant el seu recorregut no passa dels 40 per hora per comunicar dos importants ciutats de Mauritània. Es tracta del vehicle que fa el recorregut entre les ciutats de Nouadhibou i Zouerat, pel desert del Sàhara.

Tradicionalment es considerava el mític Transsiberià com la línia més llarga del món: des de Moscú els més llarg dels seus ramals arribava a Corea. Recentment es va obrir una ruta que en un temps de 21 dies comunicava Madrid amb la ciutat Xina de Yiwu i que suposa la línia regular comercial més llarga del món. En vaixell es trigaria una setmana mes en fer el mateix trajecte. Val a dir que Yiwu és una ciutat amb molta producció de productes típics de les botigues "Tot a 100".