Guía de lectura
Pelis que surten de l’armari
"Maricón, desviado, tortillera, depravado, camionera...." insults que el col·lectiu LGTBI rep com a forma d’injúria –i ens alguns casos s’apropia- per mostrar-se més enllà de l’heteropatriarcat, fer-se visibles i apoderar-se. El cinema ha aportat el seu granet de sorra per desterrar clixés, fer visible l'invisible i mostrar la diversitat en l’orientació sexual i la identitat de gènere. Allibera't i emociona't amb la tria de films imprescindibles del Prestatge de Cinema.
Fecha de creación: 13/06/2017
Última actualización: 07/06/2024
Secciones de la guía
2. Gai
Malgrat els 73 anys del director, André Tachiné sorprèn amb una història propera i fresca sobre dos adolescents francesos, Damien i Tom, i el procés de descobriment de la seva identitat i com es transforma la relació entre tots dos.
El guió està lliurement basat en l'obra teatral homònima del dramaturg i actor català Jordi Sànchez.
La pel·lícula retrata l'adolescència, el descobriment de la sexualitat, els sentiments i els conflictes personals que aquests poden suposar i, en particular, l'acceptació de l'homosexualitat. El títol es refereix a la denominació que utilitzen els protagonistes per referir-se a la masturbació mútua que practiquen diverses vegades al llarg de la pel·lícula.
Dani (Fernando Ramallo) és un adolescent que passa les vacances amb el seu amic Nico (Jordi Vilches) a la casa familiar situada a la costa catalana. Mentre els seus pares estan de viatge tots dos joves es plantegen com a principal objectiu de l'estiu perdre la virginitat.
Aviat coneixen a dues cosines de la seva mateixa edat, Berta (Esther Nubiola) i Elena (Marieta Orozco), amb les quals comencen un cert flirteig, especialment per part de Nico. A poc a poc Dani es va adonant que sent molt més interès per estar amb el seu amic Nico que compartir el seu temps amb Berta. Mentrestant Nico fa tot el possible per arribar a tenir relacions sexuals amb Elena, el que provoca la gelosia del Dani.
Els protagonistes de Los Juncos Salvajes conviuen en un internat de La Provenza. Corre l’any 1962, i a França tothom està pendent de la guerra d’independència d’Algèria.
Cap al final de la seva adolescència François comença a acceptar que és gai i que se sent atret per Serge, un company de l'escola al que ajuda a superar alguna assignatura. En un primer moment Serge li correspon, però després es decanta per Maïté, amiga i confident de François.
Els diferents protagonistes d’aquesta historia hauran de fer el pas cap a l’edat adulta en un context socio-polític que condicionarà de manera inevitables les seves relacions.
Mike Waters (River Phoenix) i Scott Favor (Keanu Reeves) són dos joves ‘chaperos’ que es guanyen la vida venent el seu cos a homes als carrers de Portland.
En Mike és gai i sofreix de narcolèpsia. Viu obsessionat amb la cerca de la seva mare, mentre que l’ Scott va decidir dedicar-se a la prostitució com a acte de rebel·lió davant del seu pare, l'alcalde. Però tots dos mantenen una boja amistat que es posa a prova durant la cerca de Sharon Waters, perquè Scott s'enamora i Mike comprèn que és a punt de perdre a l'única persona important en la seva vida.
Com a curiositat, el personatge de Reeves es basa en el d'Enrique IV de l’obra de William Shakespeare. La pel·lícula va obtenir diversos guardons, incloent el de millor actor en el Festival de Venècia en 1991.
Biòpic on Sean Penn dona vida al personatge de Harvey Milk, el primer polític obertament gai dels Estats Units que seria escollit per ocupar un càrrec públic. Barrejant les imatges de ficció amb documents reals de l’època, Van Sant aconsegueix explicar no només la vida i motivacions del personatge sinó tot un retrat dels temps i de la manera de fer política. A destacar les interpretacions de Penn i d’un James Franco que començava a mostrar el seu excepcional potencial.
Jonathan Demme venia de dirigir “El silenci dels anyells” i Tom Hanks es va fer amb l’oscar al millor actor després d’interpretar un jove advocat que és acomiadat del bufet on treballa quan es descobreix que té la sida. Pel·lícula on el punt àlgid el marca el judici, funciona en base al tàndem amb Denzel Washington, que fa d’advocat de mig pèl que serà l’únic que voldrà defensar el cas. A destacar l’excel·lent banda sonora, que tant inclou la mítica cançó de Bruce Springsteen del mateix títol, com l’ària “La mamma morta” cantada per Maria Callas, en una escena que perdurarà a la memòria per l’intens dramatisme.
A mig camí entre la comèdia i el drama, i com acostuma a passar en moltes pel·lícules angleses, amb el transfons social com a protagonista, Pride explica la història d’una petita comunitat gai de Londres que decideix recaptar fons per als miners en vaga en plena guerra de sindicats contra Thatcher; quan els diners els siguin rebutjats pel sindicat general, viatjaran fins a Gal·les per fer el lliurament en persona. Explotant els contrastos entre l’urbà i el rural i el treball intel·lectual i el manual, al final la conclusió serà òbvia: de lluita no hi ha més que una, tant se val com es digui.
No sabem perquè no arriba a les nostres sales 20TH Century Woman, la darrera pel·lícula de Mike Mills que - tot i ser una de les grans oblidades de la 89a edició dels Premis Òscar- va rebre un bon grapat de bones crítiques als mitjans especialitzats. Mills, baixista i membre fundador de REM, va tenir un prometedor debut com a director de ficció amb Thumbsucker. Cinc anys es consolidava com a cineasta amb aquest arriscat film on el protagonista té com a referencia vital el seu pare, qui va decidir “sortir de l’armari” amb 75 anys. Una història de família on els gos és un membre més amb opinions tingudes molt en compte pel protagonista que interpreta Ewan McGregor.
Pel·lícula coral de personatges buscant respostes amb el rerafons de la Nova York més cosmopolita, Shortbus és un crit a agafar les regnes de la pròpia vida. Amb algun toc d’humor (mai més tornarem a mirar un quadre de Jackson Pollock de la mateixa manera) i un final obertament esperançador, cal destacar a més una banda sonora impressionant.
Weekend és una relat d’amor i emocions a flor de pell en un decorat de perifèria londinenca, on les millors histories -com a tot arreu- es donen entre desconeguts.
Russell no amaga els seus sentiments cap a Gleen, que li agrada moltíssim, tot i que l’acaba de conèixer. Gleen és més propici a la impostura i ”castiga” a Russell amb una aparent indiferència i un discurs de tornada de tot allò que sura en el terreny afectiu.
El film ens mostra els moments que tots dos comparteixen durant el cap de setmana. Recorden la parella “hetero” de 9 song de Winterbottom, però sense tants concerts pel mig.
Tot resulta creïble en aquesta història en la que tot esdevé autèntic i de veritat, ja siguin els sentiments que neixen en el context menys inesperat de la metròpoli, o els cinematogràfics comiats en estacions de tren que mai passaran de moda.