Nascut a Augsburg (Alemanya), el 10 de febrer de 1898, Bertolt Brecht és sens dubte un dels dramaturgs i poetes més influents i rellevants del s. XX. Un reconeixement que no es limita només a l’esfera teatral, ja que el seu estil i mètode ha influenciat enormement a cineastes de la talla de Jean-Luc Godard o Michael Haneke i filòsofs com Walter Benjamin entre d’altres.

Marcat per les dues guerres mundials, la primera com a soldat i la segona per la pèrdua del seu fill Frank a Rússia, així com l’experiència de l’exili a causa del nazisme, l’estil brechtià estarà marcat per l’horror i la incertesa dels esdeveniments bèl·lics viscuts i, a la vegada, per la ideologia socialista de Hegel  i Marx. Uns factors que el portaran a lluitar constantment contra els convencionalismes de la seva època oposant-se al teatre tradicional fins al punt de crear un nou estil i estètica més versàtil, com el teatre èpic.  A través d’una nova mirada transgressora i didàctica les obres del dramaturg alemany buscaran una clara voluntat, la de permetre a l’espectador realitzar una catarsi moral i d’autoconsciència sense cap filtre addicional.

En definitiva, un teatre de coneixements i d’arguments més que de suggestió o sentiments que pretén sacsejar la consciència del públic a través d’una cortesia exemplar. Tal com cita el mateix Brecht, l’art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma, defineix el que és la seva teoria teatral, la qual incideix de valent en un canvi d’actitud crítica per part de l’espectador el qual a través del distanciament i la no identificació amb l’heroi li possibilita el repte de criticar el comportament humà de forma objectiva.

Perseguit per la censura i acusat d’alta traïció contra l’Estat ja des dels inicis de la seva trajectòria amb muntatges com “L’ òpera de tres rals”(1928), la seva obra mestra portada al cine l’any 1931 per Georg Wilhelm Pabst on l’autor fa una crítica marxista del món capitalista en plena República de Weimar o "la cacera de bruixes de McCarthy" contra aquelles persones sospitoses de ser comunistes als Estats Units,  Bertolt Brecht mai va deixar de treballar per la idea de l’art revolucionari i compromès, encara que fos incompatible amb l’ordre socioeconòmic establert. Un llegat que encara avui és objecte de culte després de la seva mort, l’any 1956 a Berlín de l’Est, i que estableix un nou paradigma teatral fins als nostres dies.

Més informació:

• Bertolt Brecht a les biblioteques
• Estudis sobre Brecht a les biblioteques
• El teatre alemany a les biblioteques
• International Brecht Society (IBS) [en anglès] 

"Si la gent vol veure només les coses que pot entendre, no haurien d'anar al teatre: haurien d'anar al bany"

Bertolt Brecht

Vídeo commemoratiu dels 50 anys de la mort Bertolt Brecht l'any 2006 on es reprodueix la veu dramaturg cantant la Cançó de la insuficiència de l'esforç humà (de "L'Òpera de tres rals") acompanyat de la Lewis Ruth Band. Editat per al Berliner Ensemble (2006).