Guía de lectura
Qui va guanyar els premis Oscar?
Anima’t a desfilar per la nostra catifa vermella i gaudeix d’un cinema al més pur estil de Hollywood. Hem realitzat una selecció dels títols guanyadors com a Millor Pel·lícula als Premis Oscar i que podreu trobar a les biblioteques.
Fecha de creación: 23/02/2018
Última actualización: 23/02/2018
Secciones de la guía
Dels anys 60 als 90
Randle McMurphy un home condemnat per assalt està intern en un hospital psiquiàtric. La inflexible disciplina del centre accentua la seva contagiosa tendència al desordre, que acabarà desencadenant una guerra entre pacients i personal de la clínica.
4 1975 Incloent millor pel·lícula, director, actor i guió
Antonio Salieri és el músic més destacat de la cort de l’emperador Josep II d’Àustria. Però quan arriba un jove anomenat Mozart, tot canviarà.
8 1984 Incloent millor pel·lícula, director, actor i guió
Alvy Singer és un comediant de clubs nocturns que als 40 anys fa un repàs de la seua vida després d'haver trencat amb la seua nòvia, Annie. Conta els seus amors, els seus matrimonis i la seua relació amb ella, a qui coneix després d'un partit de tennis. Alvy és una persona especial, una mica neuròtic, dominat per una sèrie d'obsessions que acaben per destruir cadascuna de les seues relacions.
4 1977 Incloent millor pel·lícula, director, actor i guió
La pel·lícula s'inspira en la història viscuda per dos atletes britànics que competien als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 a París. L'anglès Harold Abrahams (interpretat per Ben Cros), jueu, supera l'antisemitisme i la barrera de classe per poder mesurar-se al que s'anomenava l'escocès volador, Éric Liddell (Ian Charleson) als 100 metres. Liddell, fervent practicant protestantpresbiterià, tanmateix es retira, ja que les seves conviccions li prohibeixen córrer un diumenge. Al seu lloc, Liddell és autoritzat a prendre la sortida dels 400 metres un dijous.
4 1981 Incloent millor pel·lícula i guió
Joe Buck, un jove texà, deixa la seva nadiua Texas per establir-se a Nova York amb la finalitat d'assolir una carrera com a Gigolo. Però la seva decepció és ràpida i es troba curt de diners. En un bar, troba Ratso Rizzo, un frustrat perdut, drogat i potser malalt de tuberculosi, que comença per estafar-lo amb la promesa de trobar clients rics.
8 1969 Incloent millor pel·lícula, director i guió
Tres treballadors de la siderúrgia en una petita ciutat de Pennsilvània, compromesos en la Guerra del Vietnam, seran marcats per l'atrocitat de la guerra, físicament o mentalment.
5 1978 Incloent millor pel·lícula i director
Una banda de tres nois roben per casualitat un guardaespatlles d'un important bandit de Nova York: Doyling Lonnegan (Robert Shaw).
7 1973 Incloent millor pel·lícula, director i guió
Amèrica, anys 40. Don Vito Corleone és el cap d’una de les màfies de Nova York. Quan Corleone es nega a invertir en el negoci de la droga, el cap d’una altra banda ordena el seu assassinat. Comença així una cruent guerra entre màfies. Comença una violenta i cruent guerra entre les famílies mafioses de la ciutat.
3 1972 Incloent millor pel·lícula, actor i guió
Michael Corleone ha succeït al seu pare Vito al capdavant de la família. Dirigeix des d'aleshores els negocis dels Corleone amb mà implacable, eliminant els seus enemics uns darrere els altres. Però intentant en va assemblar-se al seu pare, no donarà proves més que d'una autoritat devastadora que a poc a poc l'allunyarà de les persones que estima.
6 1974 Incloent millor pel·lícula, director i guió
La vida de Pu Yi, darrer emperador de la Xina, i després de Manxukuo. El període comprèn de 1908 a 1967 (any de la seva mort).
9 1987 Incloent millor pel·lícula, director i guió
Els Jarrett són una família burgesa estatunidenca, aparentment feliç. El pare (Donald Sutherland) guanya un bon sou i la mare (Mary Tyler Moore) s'ocupa de la casa. Però les coses no són el que semblen, i darrere d'aquesta façana s'amaga un drama.
4 1980 Incloent millor pel·lícula, director i guió
La història gravita al voltant de la relació entre una mare i la seva noia que juxtaposa les seves vanes recerques de l'amor.
5 1983 Incloent millor pel·lícula, director, actriu i guió
Durant la Gran Guerra (1914-1918), T. E. Lawrence, un conflictiu oficial britànic, és enviat al desert per participar en una campanya contra Turquia. Els natius adoraran a Lawrence perquè demostrarà ser un amant del desert i del poble àrab.
8 1962 Incloent millor pel·lícula i director
Londres, començaments del Segle XX. Eliza Doolittle, una pobra florista cockney demana al pretensiós professor Higgins, que es burla del seu llenguatge "primari", lliçons de fonètica per tal de parlar com una "lady en una botiga de flors". El coronel Pickering, amic i col·lega del professor, aposta amb aquest últim: transformar prou Eliza per fer-la passar per a una gran senyora refinada en una recepció a l'ambaixada de Transsilvània...
8 1964 Incloent millor pel·lícula, director i actor
Oliver (Mark Lester), un nen orfe, fuig de l'orfenat en el qual es troba reclòs i arriba a Londres on és acollit per una banda de nens delinqüents dirigits per Fagin (Rom Moody) i Bill Sikes (Oliver Reed).
6 1968 Incloent millor pel·lícula i director.
El 1967, el jove Chris Taylor que desitja servir el seu país, s'allista voluntàriament a la guerra del Vietnam. És destinat a la 25 divisió d'infanteria, en una secció (platoon en anglès significa Secció militar) que ha sofert pèrdues en recents combats. El seu entusiasme s'esvaeix ràpidament mentre que efectua interminables patrulles dia i nit i s'esgota cavant forats que serveixen com a posició de defensa. Després d'una emboscada en la qual és lleugerament ferit, Taylor s'integra a poc a poc amb els soldats més experimentats.
8 1986 Incloent millor pel·lícula i director
Novembre de 1975, Filadèlfia. Rocky Balboa treballa per Tony Gazzo, un usurer, i disputa alguns combats de boxa per algunes desenes de dòlars amb el nom del semental italià. Tanmateix, Mickey, propietari del club de boxa on Rocky sol entrenar, decideix cedir la seva taquilla a un boxejador "amb més talent".
3 1986 Incloent millor pel·lícula i director
la Maria és una jove que estudia per fer-se religiosa en un convent situat a Salzburg. El seu convent l'envia com a majordoma de set nens, en la família d'un vidu, el capità Georg Ritter von Trapp. Al començament, els nens es mostren hostils i trapelles. Ella resisteix, tot ensenyant-los a cantar. Aviat, però, els serveix d'amiga i de confident.
51965 Incloent millor pel·lícula i director
Les aventures d'un bastard educat per un noble, en l'elevada societat britànica del segle XVIII.
3 1963 Incloent millor pel·lícula i guió
A la pel·lícula es veu Thomas More, negant-se a reconèixer malgrat la seva fidelitat al rei Enric VIII d'Anglaterra, la nul·litat del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó (el qual només li havia donat una filla sana) perquè aquest pogués casar-se amb Anna Bolena, fet que acaba provocant la ruptura entre l'Església de Roma i l'Església d'Anglaterra el 1534.
6 1966 Incloent millor pel·lícula, director, actor i guió
L'argument està basat en la història de Romeu i Julieta, de William Shakespeare, però adaptada als temps moderns: dues bandes de joves, els sharks, immigrants porto-riquenys, i els jets, nord-americans d'origen anglosaxó, estan enfrontades. El conflicte sorgeix quan María, porto-riquenya, i Tony, nord-americà, s'enamoren.
10 1961 Incloent millor pel·lícula i director