Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).

La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany abasta tots els gèneres literaris des de la novel·la, l’assaig i la dramatúrgia. Aprofundim en aquesta faceta teatral de Capmany.

Des de ben petita ja tenia afició al teatre gràcies a les representacions a l’Escola Montessori on estudiava i sobretot per la influència del seu pare, Aureli Capmany, a qui li agradava tot allò relacionat amb l’escena, el teatre de text, el music-hall, el ballet, l’òpera, etc. Tota la família anaven habitualment al Teatre Romea i als petits teatres d’aficionats que hi havia prop del barri.

El teatre, doncs, mai no va ser aliè a la seva vida, sinó que es va incorporar de manera natural a la seva tasca professional com a docent i, també, és clar, com a dramaturga, passant per la d’actriu i directora. L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals.

Com a dramaturga es va iniciar amb “Tu i l’hipòcrita” (1959) i també destaquen “Vent de garbí i una mica de por” (1967), “Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya” (1970) i “L’ombra de l’escorpí” (1971 - Premi Crítica Serra d’Or de Teatre el 1972).

Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982).

“Escriure no és més que buscar a les palpentes el món real.”

Maria Aurèlia Capmany "La pluja als vidres" 1994

• Maria Aurèlia Capmany a les biblioteques
• Maria Aurèlia Capmany al CDMAE. Museu de les Arts Escèniques
• Auca de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) - La paret de les auques
• Maria Aurèlia Capmany al Prestatge virtual de Novel·la
• Recomanació: "Quim, Quima" 
• Recomanació "Feliçment, jo sóc una dona"