Temes:
 Humor, vida, reflexió, pas del temps, sort, actitud.

Quins mons obre aquest llibre? 
És un llibre que t’obre la ment cap a la diversitat que brinda la vida. Explicat amb senzillesa, ofereix al lector una mirada positiva i també negativa de la «bulliciosa dansa que és la vida», com deia el seu autor. Coreògraf de professió, Remy Charlip va voler transmetre a ritme de musical que la vida és això, un ball a voltes compassat, a voltes maldestre, no sempre just. Però seguim ballant, i en aquest llibre queda clar que passar pàgina, a més de continuar els passos del ball, és anar per la vida cap endavant amb una actitud de lluita, cap al món que t’espera, en un esdevenir que no està escrit i s’escriu a cada pas. 

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«Però i si...?» És molt interessant reescriure el conte amb els nens i nenes, elaborant una cadena infinita d’esdeveniments en la qual cada participant, a partir d’un «però i si...?», afegeix un element afortunat o desafortunat a la història d’en Ned. En Ned rep una invitació a una festa, però, i si en Ned rebés desafortunadament la notícia que el seu avi ha mort? Però, i si en Ned afortunadament fos un gran cuiner? Però, i si en Ned desafortunadament tingués la grip? I així es creen els «llibres afortunats»
 

Temes 
Inclusió, sentiment de pertinença, el valor de l’amistat, reflexió sobre la importància de ser un mateix (autoestima), diversitat, tolerància, relació intergeneracional, la importància de comptar amb la veu de l’experiència. 

Quins mons obre aquest llibre? 
Costa molt dir «hola». Costa dir «hola» al món perquè implica mostrar-nos a la gent (o a les llebres). Un pot mostrar-se tal com és, tot i les pors, o bé dir «hola» sota una disfressa que el protegeixi. La Lupe ens convida a reflexionar sobre això. Tot buscant un lloc propi al món, hom pot intentar ser admès per la força (os), per la bellesa (ocell) o passant desapercebut en el grup (arbust). Però, a on ens condueix construir relacions afectives sota una màscara? I entre dos infants, vinguin d’on vinguin, hi hauria d’haver la inèrcia natural de dir-se «hola!» sense pors, sense complexos. Per caminar amb confiança, amb diversitat, amb llibertat. 

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«La butxaca de les paraules que donen ales» Feu unes butxaques de paper ben boniques. Pengeu-les en un lloc accessible. Escriviu notes positives sobre el propietari o propietària de cada butxaca i poseu-les a dins. També pot haver-hi una butxaca general, on puguem escriure com ens agradaria que fos i com ens agradaria relacionar-nos en el lloc on vivim, on aprenem, etc.
 

Temes 
Guerra, pau, conflictes a l’Orient Mitjà, mort. 

Quins mons obre aquest llibre? 
És un llibre que permet reflexionar sobre les guerres i, especialment, sobre els seus protagonistes: la població civil que pateix els atacs i els soldats que combaten. La història deixa molts espais de silenci perquè els lectors els puguin completar amb les seves observacions, opinions i percepcions sobre conflictes bèl·lics. Obre mons perquè dona a conèixer espais més enllà dels llocs comuns, permet explorar aspectes de la guerra menys habituals en els mitjans: les guerres fan olor, sonen, tenen color... Tot això es pot entreveure en les il·lustracions, que amplifiquen les paraules del text i serveixen de contrapunt. 

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«Periodistes de guerra» Aquest llibre permet conversar sobre les guerres que duen a terme exèrcits estrangers en altres territoris: quins interessos els porten a combatre? Qui perd en una guerra? Qui guanya? Es pot fer una crònica de guerra, redactant la notícia d’aquest episodi amb llenguatge periodístic, sense oblidar les preguntes bàsiques: qui, on, quan, com i per què. O fer un exercici d’escriptura creativa: inventar la història del soldat protagonista –per què es va fer soldat? D’on era la seva família? Quina relació tenia amb el país al qual va anar a combatre?–, o escriure una carta imaginada en què li explica al seu pare les vivències de la guerra.
 

Temes:
Marginació, indiferència, solidaritat, exclusió, diferència.

Quins mons obre aquest llibre?
El iglú tracta el tema de la indiferència, de la visibilització de les persones que no es veuen, de l’exclusió. És un àlbum que convida a parlar a l’aula o a casa sobre temes com la marginació i l’exclusió, però no només de forma genèrica, sinó amb els més propers a nosaltres: el company de classe amb qui pocs parlen, el veí que viu sol. El iglú serveix com a metàfora de l’exclòs, de l’invisible.

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«L’iglú misteriós» Tal com passa en l’àlbum, en una aula es deixa una tenda de campanya (un iglú) durant dos dies abans d’iniciar l’activitat i sense haver llegit el llibre. Sobre la tenda s’han col·locat pòstits o retalls de cartolines amb paraules al·lusives a la temàtica del llibre: «marginació», «exclusió», «tolerància», «indiferència», «amor»... Es demana als professors que observin les reaccions de l’alumnat. El dia que es presenta el llibre a l’aula, i després de projectar les il·lustracions, s’inicia un debat sobre els temes que tracta El iglú, partint de les reaccions dels dies anteriors.
 

Temes
Altruisme, ecologia, medi ambient, col·laboració, relació humans-natura, previsió temporal. 

Quins mons obre aquest llibre?
Als editors els va semblar un llibre molt suggeridor per diverses raons: una, ensenya que hi ha deutes i promeses que trobem fetes: algú les va fer per nosaltres. Una altra, que els deutes que tenim amb l’entorn són a llarg termini, igual que els danys que li fem. I que la millora del món necessita confiança mútua. A un lector jove li obrirà la dimensió temporal d’una manera nova. L’ajudarà a entendre que tenim el que tenim gràcies a gent que ens va precedir, i no tenim el que ens manca per culpa de gent que ens va precedir. I que, pel que fa nosaltres, el que fem és determinar el que hi haurà al món futur.

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«Un got de llet» Seguint el relat, es proposa als lectors que dibuixin el necessari per tenir llet: pluja, per començar. Arbres, a la muntanya, que impedeixin l’erosió i es pugui recollir l’aigua. Pedres i treball, perquè l’aigua arribi a la font, on se la necessita. Per regar el camp, perquè els animals s’alimentin i se’ls pugui munyir. També es pot demanar que representin el camí contrari: com els especuladors, buscant lucre a curt termini, arrenquen arbres i s’emporten pedres; com això danya el paisatge comú i impedeix el benestar de tots. Com la guerra és el malbaratament més absolut, ja que destrossa recursos.
 

Temes 
Convivència, relacions interculturals, diversitat, integració, vacances, viatges, emocions. 

Quins mons obre aquest llibre? 
El protagonista del conte, el cal·lígraf, viu en un indret aïllat i un dia decideix sortir a descobrir el món. Abandona la seva vida sedentària i tranquil·la per traçar nous camins, descobrir noves cultures i paisatges. La poesia del text i de les il·lustracions s’entrellacen per obrir un món nou al lector, sense fronteres, sense regles... Descobrim, aleshores, el possible origen de les migracions. És així com va començar tot? El traç del cos, del pinzell del cal·lígraf ens convida a caminar pel mapa de les emocions quan un decideix sortir de casa i explorar més enllà de les seves fronteres... 

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«Cal·ligrafia viatgera» Primer podríem explicar què és un cal·lígraf i mostrar alguns exemples de cal·ligrafia (per exemple, ideogrames xinesos explicant el simbolisme de cada un). Els infants poden intentar provar la cal·ligrafia amb pinzells i tinta, o observar atentament les il·lustracions de Samuel Castaño i, mitjançant la tècnica del collage (amb papers de colors, fulles o plantes, trossos de teles...), intentar fer la seva pròpia representació d’un paisatge. Els més grans podrien intentar explicar o escriure quines emocions han sentit en fer un viatge o anant a visitar familiars, o quin viatge els ha impactat més...
 

Temes 
Empatia, punts de vista, realitat, relativitat, construcció del pensament, diversitat, convivència, tolerància.

Quins mons obre aquest llibre? 
Allò que és bo, dolent, útil o inútil no existeix sempre de manera absoluta, sinó que depèn molt del punt de vista, de les circumstàncies i del context. Aquest llibre, utilitzant el recurs gràfic de l’encuny, que canvia el valor i el sentit d’una mateixa forma passant d’una pàgina a una altra, convida de manera lúdica a recordar que les primeres impressions no sempre són encertades, que la primera idea no sempre és la millor -encara que a vegades pot ser que sí. En canviar de subjecte, de context o de jerarquia de valors, varia la percepció d’un mateix fet o objecte. Aquest llibre és una invitació a observar a les persones sense prejudicis i amb empatia.

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«La doble cara de la realitat» Consumim i generem una gran quantitat d’informació a través de pantalles, informació fragmentada pel mateix dispositiu i pels codis fotogràfics. Aquest taller convida a representar la doble cara de la realitat. En una targeta –una cartolina plegada per la meitat– es retalla una finestra. Cada participant hi ha de dibuixar una escena interpretant la finestra com si fos una pantalla. Quan la targeta està tancada, es veu la representació; quan l’obrim, apareix l’escena darrere del que s’ha representat. Convidem a jugar amb la sorpresa i l’inesperat sota l’enunciat «les coses no són sempre el que semblen». 
 

Temes
Compartir, estrelles, cel, animals, imaginació, poesia, sentiments. 

Quins mons obre aquest llibre? 
Obrir mons passa per crear espais compartits i experiències de trobada i diàleg amb els altres. És apostar perquè la diversitat i la diferència enriqueixin la construcció d’allò comú. La pregunta sobre què passa amb els desitjos individuals en aquest moviment de creació de l’espai comú és una reflexió amb mirada poètica que té molt a veure amb la lluminositat de les estrelles.

Activitat (s) al voltant del llibre: 
«Roba un estel» Es pot imprimir un mapa de les constel·lacions amb els noms. Els participants de l’activitat han de triar quin estel «robarien» del cel i per què. Imaginàriament s’emporten l’estel a casa una nit. Després han de tornar-lo al seu lloc i explicar què ha passat la nit en què se l’han emportat a casa.
 

Temes 
Imaginació, fantasia, canvi climàtic, memòria històrica, amics imaginaris, personatges imaginaris

Quins mons obre aquest llibre?
L’últim centaure vermell ens obre moltes portes al món, a la reflexió i al pensament. Podem obrir la porta a la reflexió sobre el canvi climàtic, la contaminació i els hàbits que les persones anem adquirint en un sistema com el nostre. Ens podem qüestionar quines són les conseqüències (reals, no imaginàries) d’aquests canvis i el deteriorament del nostre hàbitat. D’altra banda, podem crear un espai de diàleg sobre la importància de la memòria històrica, per evitar que certs episodis es repeteixin. I tot això, a través d’una història fantàstica bellament il·lustrada. 

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«El passat i el poder de la imaginació» Parlem de la importància de la memòria per no caure en l’oblit i com a eina indispensable perquè no es repeteixin els episodis negatius del passat. Parlar i compartir, escriure i deixar testimoni, dibuixar la història: tot és vàlid. Pensem en com podem evitar que caigui en l’oblit una persona o situació. Parlem de la bellesa del nostre entorn i la necessitat de preservar-lo. Coneixeu la figura mitològica del centaure? Parlem de la llegenda i busquem imatges de centaures en l’art. Dibuixem un centaure: ens fixem en el centaure vermell de Comotto i intentem fer-ne un, seguint el model del llibre o amb estil lliure
 

Temes 
Cultures del món, migració, desarrelament, desigualtat social, família, Àfrica. 

Quins mons obre aquest llibre?
Un dibuix fa de fil conductor per parlar de la migració i del desarrelament que comporta i, a diferència d’altres llibres sobre migració, el punt de vista és el del nen que es queda i no del que se’n va. Ell sap que el seu pare viu en un país llunyà, amb altres costums i paisatges, i és conscient que deu trobar a faltar el seu entorn, la família, el poble, la vida quotidiana. Així que la recerca del dibuix adequat es converteix en una excusa per presentar-nos el dia a dia d’un poble africà.

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«Si haguessis de marxar» Cap de Pardals i l’autora van preparar un taller en què s’ofereix un teatre d’ombres per visualitzar el conte, i una presentació en Power Point per veure Thille Boubacar i mostrar els dibuixos dels nens i nenes i com la il·lustradora els ha inclòs en l’àlbum. El conte permet reflexionar sobre la migració i les desigualtats socials, però també sobre la importància de l’entorn en què ens hem criat. Permet que els lectors valorin aquells llocs que són importants en la seva vida i que trobarien a faltar, ells o la seva família, si haguessin de marxar. Una activitat molt interessant seria que els nens creessin el seu propi llibrecarta amb els llocs del seu entorn que voldrien ensenyar a una persona que estigués fora.
 

Temes 
Cooperació, grups, voluntat, emocions, cos, autopercepció, viatges, tresors. 

Quins mons obre aquest llibre? 
El llibre permet als seus lectors descobrir un personatge clàssic de la literatura infantil, el pirata, però aquesta vegada a través d’un grup de dones amb característiques emocionals molt variades. Aquestes pirates són molt diferents les unes de les altres: una és poruga, l’altra agosarada, esbojarrada, seriosa..., són blanques, negres, pèl-roges, grasses, primes... En el seu afany per trobar el tresor no perden de vista el més important: el grup. Només col·laborant entre totes aconsegueixen salvar-ne una d’una situació de perill. 

Activitat(s) al voltant del llibre:
 «Ser i semblar» i «Els símbols de les banderes» Les pirates intenten semblar simpàtiques quan es troben amb la vella. Una de les activitats possibles és jugar a intentar adoptar les seves personalitats. Semblar bons, perillosos, entremaliats, cansats... Deixar que els altres esbrinin què estan mostrant, parlar sobre per què és bo adonar-se de com és algú, o com se sent i si és possible o desitjable enganyar alguna vegada... Débora Devoraespadas saluda amb un mocador blanc quan arriben a casa de la vella. És un símbol que significa pau. Es poden crear banderes pròpies i buscar un símbol per a cadascuna. Què volen dir els símbols? Per a què es fan servir?
 

Temes 
Interculturalitat, amistat, viatges, il·lustració, emigració, humor, em cau una dent.

Quins mons obre aquest llibre? 
Madlenka és un àlbum sobre multiculturalitat i descobriment escrit i il·lustrat per Peter Sís. El llibre comença amb un zoom: l’univers a un planeta, a un continent, a una ciutat, a una casa, a una finestra... on viu la Madlenka. A partir d’una anècdota aparentment insignificant, però emocionant per a qualsevol nen —«Se’m mou una dent!»—, els lectors descobreixen que l’interior d’una sola illa d’una ciutat pot contenir el món sencer.

Activitat(s) al voltant del llibre:
 «La volta al món amb la Madlenka» Després de llegir el llibre, el tallerista crea amb els nens i nenes un passaport amb el qual sortiran a fer un volt pel barri, com la mateixa Madlenka. A cada comerç, els infants conversen amb els dependents i els fan preguntes sobre el seu país d’origen, els costums, la llengua, etc. Finalment, els nens s’emporten a casa un passaport ple d’anotacions sobre els diferents llocs que han visitat, persones que han conegut i un munt de pàgines en blanc per continuar el viatge pel seu compte. 
 

Temes 
Migració, refugiats, política, solidaritat, activisme

Quins mons obre aquest llibre? 
Tots els mons. És un llibre que parla directament del drama de la immigració que pateixen avui dia milions de persones en molts, masses, llocs del nostre planeta. És un llibre que parla de la por, de la solidaritat, de la destinació, també de la mort que els empeny, que els acompanya, que forma part del seu viatge. Però indirectament parla del camí que hem de recórrer tots per arribar a aquest lloc que anomenarem llar, o futur. És un llibre que fa reflexionar, per exemple: no és el món una única llar en la qual tots ens hauríem de sentir com a casa?

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«Dona veu als seus personatges» És un llibre sense text, un llibre silenciós, un llibre en el qual les paraules s’amunteguen en la teva ment, en la teva gola. La millor activitat a partir del llibre és llegir les imatges. Posar veu als protagonistes. I a partir de les paraules que apareixen a la contra, convertir-nos en portaveus d’una idea pròpia al voltant d’un tema candent que ens afecta a tots.
 

Temes 
Cuina, coneixement de l’elaboració i processos en la cuina, joc, interactivitat, relació entre adult i infant, col·laboració, compartir, generositat, satisfacció en la col·laboració. 

Quins mons obre aquest llibre? 
Jugar, cuinar, imaginar, crear... Cada dia obrim la boca per menjar com a mínim cinc vegades. Patates nyamnyam ens convida a experimentar amb gestos el procés d’estar preparant un sopar per als nostres convidats. Cuinar és crear. La creació i la imaginació estan summament relacionades. El llibre té el format ideal per jugar, interactuar, compartir... i aleshores, flas!, al final del llibre els lectors hauran participat en un procés d’elaboració imaginària d’un sopar, que després poden menjar. Un joc imaginatiu de tacte, gestos i sentits. Per llepar-se’n els dits!

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«Afegeix un pessic de...» Afegint qualsevol estri de joguina a la lectura de Patates nyam-nyam es pot generar un caos encara més divertit a la cuina-llibre: inventar una activitat al voltant dels aliments, els estris, les diferents formes de preparar-los i la seva cocció. A més a més, els lectors amb més sensibilitat musical estan convidats a crear un «concert gastronòmic» a partir dels ritmes i sons que es generen amb la lectura en veu alta del llibre. 
 

Temes 
Realitat, imaginació, somnis, sentits, percepció, ficció / realitat, «De mentida» / «de veritat», fiabilitat de la informació, filosofia per a nens, literatura d’indagació, filosofia de ficció

Quins mons obre aquest llibre? 
A Pessiga’m!, Ellen Duthie i Daniela Martagón ens conviden a endinsarnos amb una mirada curiosa, àmplia, crítica i juganera en els mons possibles, imaginats, somiats, percebuts o no que componen les diferents capes de la realitat. I aquesta invitació es concreta en un format que descobreix un món nou de possibilitats lectores: ve en una caixa, i les pàgines a dins van per separat perquè es puguin reordenar com es vulgui. Es llegeixen primer les imatges i després, si es vol, les preguntes que, col·locades en diferents direccions, també proposen una lectura d’allò més lliure. 

Activitat(s) al voltant del llibre:
 «El lector, tercer autor i una mica de cinema» La proposta de la sèrie Wonder Ponder de filosofia visual per a nens a la qual pertany Pessiga’m! col·loca els lectors i lectores en el paper de tercers autors. Es pot completar el llibre creant escenes pròpies amb les tres targetes lliures que conté, però hi ha qui ha anat més enllà. En un col·legi de Madrid, per exemple, van crear una fascinant caixa sencera sobre el gènere. Amb Pessiga’m! en particular, també es pot veure el curtmetratge d’accés lliure Pequeño Remo en el reino de Pellízcame i tenir una entretinguda xerrada sobre la possibilitat que tot això... no sigui res més que un somni.
 

Temes 
Gènere, acceptació, diversitat, amor, carnaval, celebració.

Quins mons obre aquest llibre?
Sirenes és un llibre que no jutja ni condemna, que respecta el desig de cadascú a ser el que somia i tria, sense estigmatitzar. Dona una lliçó d’acceptació de la diversitat, un exemple de tolerància i d’amor. Perquè encara queda molt per fer. Perquè la història d’aquest llibre capgira totalment els estereotips femenins i masculins. I perquè convida a la reflexió i al diàleg amb els seus lectors, per carnaval o durant tot l’any... i tota la vida.

Activitat(s) al voltant del llibre:
 «Juguem a ser sirenes?» En un bagul es fiquen teles, collarets, fulles... Després, que soni la música de carnaval i tots es converteixen en sirenes i recreen un quadre. Una altra possibilitat és fer figures que no siguin ni masculines ni femenines amb cartró o foam. Després es fa roba, complements, barrets, perruques... i, amb l’ajuda d’imants de cuina petits, els ho posem a les figures com si fossin retallables.
 

Temes 
Convivència, naturalesa, medi ambient, diversitat.

Quins mons obre aquest llibre? 
L’Oliver Jeffers va escriure aquest llibre quan va néixer el seu primer fill, i és un missatge de benvinguda per explicar-li on és i tot el que pot fer per deixar un món millor. Som aquí obre les portes del nostre propi món. L’únic i més important que tenim. Ofereix una visió del món senzilla però plena de reflexions genials per als infants i també per als adults. 

Activitat(s) al voltant del llibre: 
«Busca, troba, reflexiona, actua» En algunes de les dobles pàgines del llibre apareixen una gran quantitat d’animals que viuen al planeta Terra. En altres es representa i descriu el cos humà. Es poden fer activitats amb els més petits per buscar-hi i identificar animals i parts del cos humà. Amb lectors més grans es poden aprofitar les dobles pàgines, on es mostra la diversitat humana, i reflexionar sobre el seu significat. El llibre també ens convida a fer activitats sobre les iniciatives per a la conservació del planeta i les accions que estan impulsant molts joves d’arreu del món per fomentar polítiques verdes. 
 

Temes 
Transformació, imaginació, llibres sense paraules, primers lectors, joc, somnis, sentiments. 

Quins mons obre aquest llibre? 
El nus argumental de Sueños en la noche està construït sobre la base que hi ha un material a partir del qual es creen, es construeixen i es modelen els somnis. D’una banda, un material fet de llums i ombres, i un altre, d’ordre subjectiu, que es vincula amb un espai propi i personal. Aquest llibre ens proposa múltiples lectures que obren nous mons a través de l’inesgotable món de l’oníric.

Activitat(s) al voltant del llibre:
 «Entre llums i ombres» Es pengen a les parets d’una habitació imatges de les joguines i objectes que habiten a l’habitació de la nena. Totes aquestes imatges són del color blau que predomina a la narració, a excepció de la papallona, que és d’un color groc intens. Es reparteixen llanternes als nens i nenes, que mantindran apagades fins que s’apagui el llum general. A partir d’aquest moment, els infants encenen les llanternes i amb el feix de llum recorren les parets de l’habitació a les fosques, per generar així un relat a partir de les imatges descobertes entre llums i ombres. La papallona hi té un paper destacat perquè en intentar trobar-la construeixen un recorregut narrat per les imatges il·luminades. Es convida cada infant a recordar les joguines i imatges que té a l’habitació, a dibuixar-es i a imaginar, amb llapis i paper, com podria transformar-se tot aquest món en la foscor.