Anomenem literatura de l’estranyesa les històries originals que dibuixen nous escenaris, tan si parlen de fantasia com de ciència ficció.

La diferència entre fantasia i ciència ficció és que la primera està plena d’éssers que neixen del mite i de la màgia: dracs, follets, elfs, etc. Mentre que la ciència ficció parteix, sobretot, del realisme. Les dues, però, tenen un nexe en comú: reflexionen sobre la nostra societat recreant societats diferents i alternatives.

Els primers exemples de literatura fantàstica apareixen a les gestes dels trobadors medievals, com ara Tristany i Isolda. Més endavant, al segle XIX trobem a Lewis Carroll, amb Alícia en terra de meravelles. Als inicis del segle XX Lovecraft amb el Necromicom i més endavant, Tolkien amb El Silmarilliom. L’origen de la ciència ficció va ser a l’inici del segle XIX, amb Frankenstein de Mary Shelley.

La literatura de l’estranyesa admet moltes versions o subgèneres: zombies, vampirs, assassinats, terror psicològic, màgia. Aquests subgèneres es poden combinar, per exemple, el cas de Dràcula de Bram Stoker és ciència ficció de terror i vampirs. O El horror de Dunwich de H.P. Lovecraft és ciència ficció, terror psicològic i monstres. O Al voltant de la Lluna, de Jules Verne és ciència ficció i fantasia alhora.

Per acabar dir que és una literatura que integra molt bé les aportacions d’altres disciplines perquè, a part d’autors i de traductors, troben molta producció de persones afeccionades a la robòtica, a l’elaboració de còmics, a la tecnologia, als jocs de rol.