Stewart és un dels principals continuadors de l'obra de Martin Gardner. El llibre, com en altres obres del mateix autor, tracta de donar una visió global de la matemàtica i de les matemàtiques que es fan avui en dia. En aquest títol però, que presenta alguns aspectes personals que no apareixen als altres, a més ens parla de "com" es fan o "per què" es fan. L'estructura del llibre és epistolar. Unes imaginàries cartes  a Meg una noia que les començarà a rebre quan decideix estudiar matemàtiques i que les rep encara com docent i investigadora. En aquestes cartes hi surt de tot: consideracions sobre el seu aprenentatge, sobre el funcionament universitari, sobre la pròpia matemàtica, sobre el pensament, els interessos...

Un altre interessant divulgador que ens alerta en aquesta obra, potser la més important i influent entre les que ha escrit, de la importància d'entendre els números en el món que vivim, de forma especial els nombres grans, la probabilitat... tot amb exemples molt ben explicats i espurnes humoristiques. En altres obres relaciona la premsa, la borsa, la religió o les biografies amb les matemàtiques.

Llibre de format molt atractiu. Cada capítol és ben curt: una imatge a una pàgina i el comentari matemàtic a la següent. Dues-centes cinquanta dobles pàgines explicades de forma molt clara i tocant tots el tòpics de la matemàtica des dels seus inicis a l'actualitat.

Un autor molt conegut en el món educatiu però que també ha treballat molt la divulgació matemàtica. Especialment en els seus reculls de problemes de recreació matemàtica. Entre les seves obres hem triat aquesta on es proposa un petit viatge pels orígens de la matemàtica, tal com l'entenem ara.

Una petita història de les matemàtiques molt accessible. La part més interessant del llibre ens intenta fer veure com les necessitats socials, tècniques, religioses, científiques... han orientat els camins que ha anat agafant la matemàtica i també com la matemàtica, en una via de doble direcció, ha influït en el desenvolupament social i científico-tecnològic.

A l'any 1993 va aparèixer a la primera plana dels diaris la notícia de la demostració d'un teorema matemàtic: l'últim teorema de Fermat, un problema "senzill" de plantejar sobre el que el matemàtic Pierre de Fermat, 400 anys abans, va escriure al marge d'un llibre que tenia una demostració però que no li cabia en aquell petit marge. El cert és que aquesta demostració no es va trobar mai i va haver d'esperar la solució d'Andrew Wiles. En aquest llibre s'explica aquesta història, que comença a l'antiga Mesopotàmia, i d'una  forma força entenedora, les matemàtiques implicades. Aquest mateix autor té altres llibres sobre criptologia i la relació entre els Simpsons i les matemàtiques.

L'home que calculava ens explica les aventures de Beremiz Samir que contínuament es va enfrontant a situacions que requereixen de les seves habilitats matemàtiques. L'enginy (i el mètode!) de Beremiz el fa sortir airós de totes les situacions. Aquesta és l'excusa de l'autor per anar-nos presentant tota una col·lecció de problemes clàssics d'entreteniment matemàtic, amb una atenció especial als que impliquen repartiments dificultosos o aparentment paradoxals, i d'altres curiositats (quadrats màgics, nombres perfectes i amics, la llegenda dels escacs, etc.). De pas, Malba Tahan aprofita per rendir un sincer homenatge als matemàtics clàssics, especialment als àrabs. Malba Tahan no era, en realitat, un autor àrab. El seu nom autèntic era Julio César de Mello Souza (Rio de Janeiro-1895; Recife-1974).

Un recull d'una setantena d'articles que l'autor va anar publicant a la revista Catalunya Cristiana amb biografies de matemàtics. Una de les virtuts del llibre és la seva estructura: cada capítol és de quatre pàgines i es dedica a un sol matemàtic.  El llibre es dedica en "primer pla" als matemàtics i al "pla de fons" a la matemàtica, i ens ajuda a descobrir les persones que hi ha darrera dels teoremes. 

Els nombres primers, aquells que només es poden dividir per sí mateixos, són com els àtoms dels altres nombres: tots es poden fabricar a partir d'ells. Però iguals que els àtoms físics estan plens de misteris. Un dels més grans és saber si tenen algun ordre, alguna pauta per aparèixer o no. La hipòtesis de Riemann, relacionada amb aquesta qüestió és un dels problemes matemàtics més importants que encara estan pendents de ser resolts. En aquest llibre se'ns explica, es parla de la seva història... i de la bellesa de les matemàtiques.

Un llibre clau per conèixer la història de la numeració. La numeració indoaràbiga que fem servir actualment és producte d'una interessant evolució que comença a l'antiga Mesopotàmia, on es van escriure els primers nombres. Totes les cultures complexes han necessitat escriure nombres i cadascuna va trobar les seves solucions que, en aquest llibre, estan explicades de forma molt clara: els nombres egipcis, grecs, maies... Posteriorment el mateix autor va fer una nova versió molt més ampliada que és una obra de referència sobre la història de l'escriptura numèrica.

Guedj, entre altres escrits divulgatius, és autor també d'un parell de novel·les matemàtiques sobre la història del metre i de les matemàtiques en general. En aquests obra, curta, didàctica i de lectura senzilla, tracta de respondre a les preguntes de les seves filles sobre temes relacionats amb el caràcter general de les matemàtiques, la geometria, els nombres...

Divulgador argentí amb una abundant obra publicada actualment. Durant uns anys va conduir un programa de televisió sobre divulgació científica, cosa que el va fer molt popular a llatinoamèrica. Aquest és el seu primer llibre on, de forma molt clara i amena i en petites càpsules, ens explica diferents problemes i jocs de recreació matemàtica.

Els nombres primers, aquells que només es poden dividir per sí mateixos, són com els àtoms dels altres nombres: tots es poden fabricar a partir d'ells. Però iguals que els àtoms físics estan plens de misteris. Un dels més grans és saber si tenen algun ordre, alguna pauta per aparèixer o no. La hipòtesis de Riemann, relacionada amb aquesta qüestió és un dels problemes matemàtics més importants que encara estan pendents de ser resolts. En aquest llibre se'ns explica, es parla de la seva història... i de la bellesa de les matemàtiques.

Un llibre que intenta tractar de manera organitzada tres aspectes: divulgació matemàtica, història i recreacions matemàtiques. Els títols dels capítols ens donen una idea de l'organització del llibre i els temes tractats: nombres per comptar i jugar, racionals i irracionals, formes del pla, matemàtiques a la vida i als objectes, mesura de l'espai i del temps i jocs. L'autor es va encarregar durant uns cinc anys de la secció "Para pensar de un minuto a una hora" del suplement setmanal de Ciència de "La Vanguardia" i part de la col·lecció de problemes apareguts llavors formen la base d'aquesta obra.

Claudi Alsina és, en quant a publicacions, el divulgador matemàtic més actiu del nostre país. En aquest llibre trobareu petites píndoles per conèixer les matemàtiques del nostre entorn. Té altres llibres sobre els errors matemàtics més freqüents, turisme matemàtic, matemàtiques i cuina, anècdotes de la història de les matemàtiques...

Martin Gardner es va encarregar durant 30 anys (1956-1986) de la secció de jocs matemàtics de la revista Scientifican American. Sens dubte ha estat el divulgador matemàtic més important del segle XX. Va publicar centenars d'articles i desenes de llibres. Entre tots ells aquest té un format especial tot plantejant diferents qüestions matemàtiques (lògica, nombres, geometria, probabilitat...) en forma de petites historietes il·lustrades. Va tenir una continuació titulada ¡Ajá! : paradojas.